blasmar (Diccionari)

blasmar
1. v. tr. Desaprovar, censurar (algú) pel fet d'haver obrat malament. Blasmar els avantpassats.
2. v. tr. [ p. ext. ] Desaprovar, censurar (alguna cosa). Blasmar una actitud.

blasmar (Traducció Valencià-Castellà)

blasmar v. tr. censurar, catonizar, afear.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verbo blasmar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
blasmar






Participi
blasmat
blasmada
blasmats
blasmades



Gerundi
blasmant






INDICATIU
Present
(jo) blasme
(tu) blasmes
(ell/ella/vosté) blasma
(nosaltres) blasmem
(vosaltres) blasmeu
(ells/elles/vostés) blasmen

Perfet
(jo) he blasmat
(tu) has blasmat
(ell/ella/vosté) ha blasmat
(nosaltres) hem blasmat
(vosaltres) heu blasmat
(ells/elles/vostés) han blasmat

Passat simple
(jo) blasmí
(tu) blasmares
(ell/ella/vosté) blasmà
(nosaltres) blasmàrem
(vosaltres) blasmàreu
(ells/elles/vostés) blasmaren

Passat perifràstic
(jo) vaig blasmar
(tu) vas (o vares) blasmar
(ell/ella/vosté) va blasmar
(nosaltres) vam (o vàrem) blasmar
(vosaltres) vau (o vàreu) blasmar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) blasmar

Imperfet
(jo) blasmava
(tu) blasmaves
(ell/ella/vosté) blasmava
(nosaltres) blasmàvem
(vosaltres) blasmàveu
(ells/elles/vostés) blasmaven

Plusquamperfet
(jo) havia blasmat
(tu) havies blasmat
(ell/ella/vosté) havia blasmat
(nosaltres) havíem blasmat
(vosaltres) havíeu blasmat
(ells/elles/vostés) havien blasmat

Passat anterior
(jo) haguí blasmat
(tu) hagueres blasmat
(ell/ella/vosté) hagué blasmat
(nosaltres) haguérem blasmat
(vosaltres) haguéreu blasmat
(ells/elles/vostés) hagueren blasmat

Futur
(jo) blasmaré
(tu) blasmaràs
(ell/ella/vosté) blasmarà
(nosaltres) blasmarem
(vosaltres) blasmareu
(ells/elles/vostés) blasmaran

Futur perfet
(jo) hauré blasmat
(tu) hauràs blasmat
(ell/ella/vosté) haurà blasmat
(nosaltres) haurem blasmat
(vosaltres) haureu blasmat
(ells/elles/vostés) hauran blasmat

Condicional
(jo) blasmaria
(tu) blasmaries
(ell/ella/vosté) blasmaria
(nosaltres) blasmaríem
(vosaltres) blasmaríeu
(ells/elles/vostés) blasmarien

Condicional perfet
(jo) hauria blasmat
(tu) hauries blasmat
(ell/ella/vosté) hauria blasmat
(nosaltres) hauríem blasmat
(vosaltres) hauríeu blasmat
(ells/elles/vostés) haurien blasmat

SUBJUNTIU
Present
(jo) blasme
(tu) blasmes
(ell/ella/vosté) blasme
(nosaltres) blasmem
(vosaltres) blasmeu
(ells/elles/vostés) blasmen

Perfet
(jo) haja blasmat
(tu) hages blasmat
(ell/ella/vosté) haja blasmat
(nosaltres) hàgem blasmat
(vosaltres) hàgeu blasmat
(ells/elles/vostés) hagen blasmat

Imperfet
(jo) blasmara
(tu) blasmares
(ell/ella/vosté) blasmara
(nosaltres) blasmàrem
(vosaltres) blasmàreu
(ells/elles/vostés) blasmaren

Plusquamperfet
(jo) haguera blasmat
(tu) hagueres blasmat
(ell/ella/vosté) haguera blasmat
(nosaltres) haguérem blasmat
(vosaltres) haguéreu blasmat
(ells/elles/vostés) hagueren blasmat

IMPERATIU
Present

blasma (tu)
blasme (ell/ella/vosté)
blasmem (nosaltres)
blasmeu (vosaltres)
blasmen (ells/elles/vostés)

Te puede interesar