fonament
1.
a.
m. CONSTR.
[usat generalment en plural]
Basament de les parets i els pilars d'un edifici que queden enterrats i transmeten al terreny el pes de la construcció.
b.
m.
[
fig.
]
[usat generalment en plural]
Posar els fonaments d'un imperi.
2.
a.
m.
[
fig.
]
Part essencial sobre la qual recolzen les altres.
Les lleis són els fonaments de la democràcia.
b.
m.
[
fig.
]
Allò sobre què recolza un juí, una apreciació, etc.
Una argumentació sense fonament. La seua teoria no té cap fonament científic.
c.
m.
[
fig.
]
[generalment en frases negatives]
Serietat, formalitat, etc., d'una persona.
Un home sense fonament.