feu
1.
a.
m. HIST.
Conveni pactat entre dos persones nobles, l'una de les quals, en posició preeminent
(senyor feudal),
rebia de l'altra
(senyor feudatari, vassall)
la prestació d'homenatge, amb el corresponent jurament de fidelitat, a canvi d'entregar-li un domini real, el feu pròpiament dit.
b.
m. HIST.
Domini cedit o posat en feu.
c.
m. HIST.
Mercé o cànon que pagava el feudatari.
2.
m.
[
fig.
]
Àmbit dominat per algú.
Aquell poble és un feu comunista.