agarrar | Diccionari Valencià. Valencià

agarrar (Diccionari)

agarrar

1. v. tr., intr. i pron. Agafar. Agarrar un got per a beure. Agarrar-se a la barana. Agarrar-se el xocolate al perol. Agarrar el camí de la dreta. Agarrar algú en descuit. Agarrar un refredat. Agarrar l'autobús. Agarrar un hàbit. Agarrar una planta en el jardí.

2. v. tr. [ esp. ] Agafar, prendre, (algú o alguna cosa) amb la mà fortament. Agarrar algú pel coll. L'agarrà del braç perquè no fugira. Agarrà l'espasa amb les dos mans i li assestà un colp.

agarrar (Traducció Valencià-Castellà)

agarrar verb transitiu i intransitiu i pronominal 1. coger ( v. tr. ),, pillar ( v. tr. ), agarrar, aprisionar ( v. tr. ), prender ( v. tr. ), aprehender ( v. tr. ), manganear ( v. tr. ), alcanzar ( v. tr. ), agazapar, apañar, tomar.

2. agarrar les armes coger las armas.

3. agarrar-la

4. no haver-hi per on agarrar no haber por donde cogerlo.

5. no poder agarrar-se ni amb pinces no poderse coger ni con pinzas.

agarrar (Traducció Castellà-Valencià)

agarrar 1. v. tr., intr. i pr. agarrar, agafar.

2. agarrarla [ emborracharse ] agafar-la, agafar una mona.

3. agarrarse del brazo anar de bracet.

4. no saber por dónde agarrarlo no saber per on agarrar-ho.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb agarrar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS

Infinitiu

agarrar

Participi

agarrat
agarrada
agarrats
agarrades

Gerundi

agarrant

INDICATIU

Present

(jo) agarre
(tu) agarres
(ell/ella/vosté) agarra
(nosaltres) agarrem
(vosaltres) agarreu
(ells/elles/vostés) agarren

Perfet

(jo) he agarrat
(tu) has agarrat
(ell/ella/vosté) ha agarrat
(nosaltres) hem agarrat
(vosaltres) heu agarrat
(ells/elles/vostés) han agarrat

Passat simple

(jo) agarrí
(tu) agarrares
(ell/ella/vosté) agarrà
(nosaltres) agarràrem
(vosaltres) agarràreu
(ells/elles/vostés) agarraren

Passat perifràstic

(jo) vaig agarrar
(tu) vas (o vares) agarrar
(ell/ella/vosté) va agarrar
(nosaltres) vam (o vàrem) agarrar
(vosaltres) vau (o vàreu) agarrar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) agarrar

Imperfet

(jo) agarrava
(tu) agarraves
(ell/ella/vosté) agarrava
(nosaltres) agarràvem
(vosaltres) agarràveu
(ells/elles/vostés) agarraven

Plusquamperfet

(jo) havia agarrat
(tu) havies agarrat
(ell/ella/vosté) havia agarrat
(nosaltres) havíem agarrat
(vosaltres) havíeu agarrat
(ells/elles/vostés) havien agarrat

Passat anterior

(jo) haguí agarrat
(tu) hagueres agarrat
(ell/ella/vosté) hagué agarrat
(nosaltres) haguérem agarrat
(vosaltres) haguéreu agarrat
(ells/elles/vostés) hagueren agarrat

Futur

(jo) agarraré
(tu) agarraràs
(ell/ella/vosté) agarrarà
(nosaltres) agarrarem
(vosaltres) agarrareu
(ells/elles/vostés) agarraran

Futur perfet

(jo) hauré agarrat
(tu) hauràs agarrat
(ell/ella/vosté) haurà agarrat
(nosaltres) haurem agarrat
(vosaltres) haureu agarrat
(ells/elles/vostés) hauran agarrat

Condicional

(jo) agarraria
(tu) agarraries
(ell/ella/vosté) agarraria
(nosaltres) agarraríem
(vosaltres) agarraríeu
(ells/elles/vostés) agarrarien

Condicional perfet

(jo) hauria agarrat
(tu) hauries agarrat
(ell/ella/vosté) hauria agarrat
(nosaltres) hauríem agarrat
(vosaltres) hauríeu agarrat
(ells/elles/vostés) haurien agarrat

SUBJUNTIU

Present

(jo) agarre
(tu) agarres
(ell/ella/vosté) agarre
(nosaltres) agarrem
(vosaltres) agarreu
(ells/elles/vostés) agarren

Perfet

(jo) haja agarrat
(tu) hages agarrat
(ell/ella/vosté) haja agarrat
(nosaltres) hàgem agarrat
(vosaltres) hàgeu agarrat
(ells/elles/vostés) hagen agarrat

Imperfet

(jo) agarrara
(tu) agarrares
(ell/ella/vosté) agarrara
(nosaltres) agarràrem
(vosaltres) agarràreu
(ells/elles/vostés) agarraren

Plusquamperfet

(jo) haguera agarrat
(tu) hagueres agarrat
(ell/ella/vosté) haguera agarrat
(nosaltres) haguérem agarrat
(vosaltres) haguéreu agarrat
(ells/elles/vostés) hagueren agarrat

IMPERATIU

Present

agarra (tu)
agarre (ell/ella/vosté)
agarrem (nosaltres)
agarreu (vosaltres)
agarren (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb agarrar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES

Infinitivo

agarrar

Participio

agarrado
agarrada
agarrados
agarradas

Gerundio

agarrando

INDICATIVO

Presente

(yo) agarro
(tu) agarras
(el/ella/Ud.) agarra
(nosotros) agarramos
(vosotros) agarráis
(ellos/ellas/Uds.) agarran

Pretérito perfecto simple

(yo) agarré
(tu) agarraste
(el/ella/Ud.) agarró
(nosotros) agarramos
(vosotros) agarrasteis
(ellos/ellas/Uds.) agarraron

Pretérito perfecto compuesto

(yo) he agarrado
(tu) has agarrado
(el/ella/Ud.) ha agarrado
(nosotros) hemos agarrado
(vosotros) habéis agarrado
(ellos/ellas/Uds.) han agarrado

Pretérito imperfecto

(yo) agarraba
(tu) agarrabas
(el/ella/Ud.) agarraba
(nosotros) agarrábamos
(vosotros) agarrabais
(ellos/ellas/Uds.) agarraban

Pretérito pluscuamperfecto

(yo) había agarrado
(tu) habías agarrado
(el/ella/Ud.) había agarrado
(nosotros) habíamos agarrado
(vosotros) habíais agarrado
(ellos/ellas/Uds.) habían agarrado

Pretérito anterior

(yo) hube agarrado
(tu) hubiste agarrado
(el/ella/Ud.) hubo agarrado
(nosotros) hubimos agarrado
(vosotros) hubisteis agarrado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron agarrado

Futuro simple

(yo) agarraré
(tu) agarrarás
(el/ella/Ud.) agarrará
(nosotros) agarraremos
(vosotros) agarraréis
(ellos/ellas/Uds.) agarrarán

Futuro compuesto

(yo) habré agarrado
(tu) habrás agarrado
(el/ella/Ud.) habrá agarrado
(nosotros) habremos agarrado
(vosotros) habréis agarrado
(ellos/ellas/Uds.) habrán agarrado

Condicional simple

(yo) agarraría
(tu) agarrarías
(el/ella/Ud.) agarraría
(nosotros) agarraríamos
(vosotros) agarraríais
(ellos/ellas/Uds.) agarrarían

Condicional compuesto

(yo) habría agarrado
(tu) habrías agarrado
(el/ella/Ud.) habría agarrado
(nosotros) habríamos agarrado
(vosotros) habríais agarrado
(ellos/ellas/Uds.) habrían agarrado

SUBJUNTIVO

Presente

(yo) agarre
(tu) agarres
(el/ella/Ud.) agarre
(nosotros) agarremos
(vosotros) agarréis
(ellos/ellas/Uds.) agarren

Pretérito perfecto compuesto

(yo) haya agarrado
(tu) hayas agarrado
(el/ella/Ud.) haya agarrado
(nosotros) hayamos agarrado
(vosotros) hayáis agarrado
(ellos/ellas/Uds.) hayan agarrado

Pretérito imperfecto I

(yo) agarrara
(tu) agarraras
(el/ella/Ud.) agarrara
(nosotros) agarráramos
(vosotros) agarrarais
(ellos/ellas/Uds.) agarraran

Pretérito imperfecto II

(yo) agarrase
(tu) agarrases
(el/ella/Ud.) agarrase
(nosotros) agarrásemos
(vosotros) agarraseis
(ellos/ellas/Uds.) agarrasen

Pretérito pluscuamperfecto

(yo) hubiera agarrado
(tu) hubieras agarrado
(el/ella/Ud.) hubiera agarrado
(nosotros) hubiéramos agarrado
(vosotros) hubierais agarrado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran agarrado

Futuro simple

(yo) agarrare
(tu) agarrares
(el/ella/Ud.) agarrare
(nosotros) agarráremos
(vosotros) agarrareis
(ellos/ellas/Uds.) agarraren

Futuro compuesto

(yo) hubiere agarrado
(tu) hubieres agarrado
(el/ella/Ud.) hubiere agarrado
(nosotros) hubiéremos agarrado
(vosotros) hubiereis agarrado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren agarrado