festa
1.
a.
f. ETNOL.
Acte o conjunt d'actes amb què es commemora un fet important del passat o se subratlla la transcendència d'un fet actual.
La festa del 9 d'Octubre.
b.
f.
Reunió de persones que s'organitza per a divertir-se o per a commemorar alguna cosa.
Hem organitzat una festa per a celebrar l'acabament del curs.
c.
f. pl.
Vacacions que es fan per Nadal, per Pasqua.
Us desitgem unes bones festes.
d.
festa major
ETNOL.
Conjunt d'actes amb què una població o un barri celebra la festa anual del seu patró o amb què, en algun cas, commemora un fet important de la seua història o tradició.
e.
festes mòbils
Pasqua, Corpus.
f.
passat festes
Després de passar les festes de Nadal o de Pasqua.
2.
a.
f. LITÚRGIA
Dia de l'any que l'església celebra un aspecte concret del misteri de Crist.
b.
f. LITÚRGIA
Dia de l'any que l'església celebra la memòria d'un sant o de la Mare de Déu.
c.
f. DRET
Dia no faener assimilat al diumenge o al descans setmanal obligatori.
d.
fer festa
No treballar o no anar a la faena o a escola.
Ahir vaig fer festa, perquè es casava el meu germà.
e.
festa de precepte
(o
de guardar
, o
manada
)
Festa en la qual l'església demana dels fidels l'assistència a missa.
f.
tindre festa
No haver d'anar a la faena o a escola.
Els llauradors demà tindran festa, perquè plou molt.
3.
f.
[usat generalment en plural]
Afalac, carícia amb què es tracta de guanyar l'afecte d'algú.
Tot era fer festes a la criatura perquè riguera.
4.
aigualir la festa
Torbar desagradablement qualsevol circumstància.
5.
fer festa
(d'alguna cosa)
Estar-ne satisfet.
Dóna les estrenes als xiquets, que en faran festa.
6.
pagar la festa
Suportar les conseqüències d'un fet desagradable.
7.
pagar la festa
Ser imputada alguna cosa (a algú) o fer-ne comentaris.