fe
1
1.
f. FILOS./REL.
Adhesió personal a Déu, a una religió, a una realitat o un ideal que es pren com a sentit últim de la pròpia existència, etc.
2.
f.
Convenciment íntim, sense necessitat de basar-se en la raó o en l'experiència, que algú és honrat, és capaç o diu la veritat, que alguna cosa és eficaç, és verdadera o és realitzable.
Tenia fe a obtindre el lloc de treball. Tindre fe en l'advocada. Tenia fe en aquell tractament mèdic. No prestar fe als rumors.
3.
a.
f.
Paraula que es dóna, promesa que es fa, de complir alguna cosa.
Guardar la fe jurada.
b.
f.
Adhesió a algú o perseverança a no faltar-li per una obligació que es té cap a ell, fidelitat.
Guardar la fe conjugal.
c.
f.
Honorabilitat en virtut de la qual algú es mereixedor de confiança, de crèdit.
Ho jura per la seua fe.
d.
f.
Garantia que es dóna de la certesa o l'autenticitat d'alguna cosa.
e.
a fe
(o
a fe de Déu
[o
de cristià
, o
de món
, etc.]
, o
a bona fe
, o
per ma fe
, etc.)
Fórmules de jurament o d'afirmació rotunda i emfàtica.
A fe que és veritat!
f.
donar fe
DRET
Exercitar la fe pública.
g.
donar fe
DRET
Certificar.
h.
fe de baptisme
DRET
Certificat de baptisme.
i.
fe de vida
DRET
Certificat expedit per l'autoritat competent que acredita l'existència d'una persona.
j.
fe pública
DRET
Autoritat legítima atribuïda a notaris, agents de canvi i borsa, cònsols, secretaris de jutjat i de tribunals i altres funcionaris perquè els documents que autoritzen en deguda forma siguen considerats com a autèntics i el seu contingut siga tingut per verdader, mentre no es prove el contrari.
k.
fer fe
Ser suficients, per ells mateixos, una declaració o un escrit, perquè allò que afirmen es considere cert.
l.
fer fe
Servir de prova.
m.
professió de fe
Declaració pública que algú fa dels seus principis.
4.
f. HERÀLD.
Figura que representa dos mans destres en faixa que s'encaixen.
5.
a.
f. REL.
Cos de doctrina, conjunt de dogmes o de veritats fonamentals, d'una religió, d'una confessió.
Fe budista, fe cristiana, fe protestant.
b.
f.
[
p. ext.
]
Qualsevol concepció del món, preferentment de caràcter filosòfic, tot i que no reconega cap dimensió religiosa.
La fe marxista.
6.
a.
bona fe
Bona intenció.
b.
bona fe
DRET
Convicció que una persona té, que fa o posseïx una cosa amb dret legítim.
c.
de bona fe
Sense malícia.
Ho va fer de bona fe.
d.
de mala fe
Amb malícia.
e.
mala fe
Mala intenció.
f.
mala fe
DRET
Malícia amb la qual es fa, es posseïx o es deté alguna cosa.
g.
ser un bona fe
Ser càndid.