esventar
1.
a.
v. tr.
Escampar alguna cosa al vent.
Volgué que esventàrem les seues cendres. Esventar el blat.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Esbombar.
2.
a.
v. pron.
Sofrir l'acció del vent.
b.
v. pron.
Dessecar-se, ressecar-se, per l'acció de l'aire i la falta de mullena.
3.
v. pron.
Esventegar-se.
4.
a.
v. pron. CONSTR.
Esquerdar-se un material per l'acció d'agents estranys.
b.
v. pron. TECNOL.
Torçar-se una planxa metàl·lica formant bots i basses.