establir
1.
a.
v. tr.
Fundar o crear d'una manera permanent.
Déu establí l'orde natural del món.
b.
v. tr.
Decretar, ordenar, per virtut d'autoritat o d'acord ferm.
Sobre això, què establix la llei? Les normes que ha establit l'autoritat competent.
2.
a.
v. pron.
Fixar la residència en un lloc.
Tota la família s'ha establit a Sueca.
b.
v. pron.
[
esp.
]
Posar una casa de comerç, un negoci, etc., en un lloc.
Un fabricant de mobles que s'establí a Xàtiva.
3.
a.
v. tr. DRET
Cedir un bé immoble en emfiteusi.
b.
v. tr. DRET
A Mallorca, parcel·lar (una terra) i vendre'n les parcel·les, generalment a terminis.