esplaiar (Diccionari)

esplaiar
1. a. v. tr. Donar expansió (a un sentiment).
b. v. pron. Amb vós, puc esplaiar-me: ell ni m'escolta quan li conte les meues penes.
2. v. pron. Esbargir-se.

esplaiar (Traducció Valencià-Castellà)

esplaiar v. tr..

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verbo esplaiar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
esplaiar






Participi
esplaiat
esplaiada
esplaiats
esplaiades



Gerundi
esplaiant






INDICATIU
Present
(jo) esplaie
(tu) esplaies
(ell/ella/vosté) esplaia
(nosaltres) esplaiem
(vosaltres) esplaieu
(ells/elles/vostés) esplaien

Perfet
(jo) he esplaiat
(tu) has esplaiat
(ell/ella/vosté) ha esplaiat
(nosaltres) hem esplaiat
(vosaltres) heu esplaiat
(ells/elles/vostés) han esplaiat

Passat simple
(jo) esplaií
(tu) esplaiares
(ell/ella/vosté) esplaià
(nosaltres) esplaiàrem
(vosaltres) esplaiàreu
(ells/elles/vostés) esplaiaren

Passat perifràstic
(jo) vaig esplaiar
(tu) vas (o vares) esplaiar
(ell/ella/vosté) va esplaiar
(nosaltres) vam (o vàrem) esplaiar
(vosaltres) vau (o vàreu) esplaiar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) esplaiar

Imperfet
(jo) esplaiava
(tu) esplaiaves
(ell/ella/vosté) esplaiava
(nosaltres) esplaiàvem
(vosaltres) esplaiàveu
(ells/elles/vostés) esplaiaven

Plusquamperfet
(jo) havia esplaiat
(tu) havies esplaiat
(ell/ella/vosté) havia esplaiat
(nosaltres) havíem esplaiat
(vosaltres) havíeu esplaiat
(ells/elles/vostés) havien esplaiat

Passat anterior
(jo) haguí esplaiat
(tu) hagueres esplaiat
(ell/ella/vosté) hagué esplaiat
(nosaltres) haguérem esplaiat
(vosaltres) haguéreu esplaiat
(ells/elles/vostés) hagueren esplaiat

Futur
(jo) esplaiaré
(tu) esplaiaràs
(ell/ella/vosté) esplaiarà
(nosaltres) esplaiarem
(vosaltres) esplaiareu
(ells/elles/vostés) esplaiaran

Futur perfet
(jo) hauré esplaiat
(tu) hauràs esplaiat
(ell/ella/vosté) haurà esplaiat
(nosaltres) haurem esplaiat
(vosaltres) haureu esplaiat
(ells/elles/vostés) hauran esplaiat

Condicional
(jo) esplaiaria
(tu) esplaiaries
(ell/ella/vosté) esplaiaria
(nosaltres) esplaiaríem
(vosaltres) esplaiaríeu
(ells/elles/vostés) esplaiarien

Condicional perfet
(jo) hauria esplaiat
(tu) hauries esplaiat
(ell/ella/vosté) hauria esplaiat
(nosaltres) hauríem esplaiat
(vosaltres) hauríeu esplaiat
(ells/elles/vostés) haurien esplaiat

SUBJUNTIU
Present
(jo) esplaie
(tu) esplaies
(ell/ella/vosté) esplaie
(nosaltres) esplaiem
(vosaltres) esplaieu
(ells/elles/vostés) esplaien

Perfet
(jo) haja esplaiat
(tu) hages esplaiat
(ell/ella/vosté) haja esplaiat
(nosaltres) hàgem esplaiat
(vosaltres) hàgeu esplaiat
(ells/elles/vostés) hagen esplaiat

Imperfet
(jo) esplaiara
(tu) esplaiares
(ell/ella/vosté) esplaiara
(nosaltres) esplaiàrem
(vosaltres) esplaiàreu
(ells/elles/vostés) esplaiaren

Plusquamperfet
(jo) haguera esplaiat
(tu) hagueres esplaiat
(ell/ella/vosté) haguera esplaiat
(nosaltres) haguérem esplaiat
(vosaltres) haguéreu esplaiat
(ells/elles/vostés) hagueren esplaiat

IMPERATIU
Present

esplaia (tu)
esplaie (ell/ella/vosté)
esplaiem (nosaltres)
esplaieu (vosaltres)
esplaien (ells/elles/vostés)

Te puede interesar