espasa
1.
a.
f. ARM.
Arma ofensiva formada per una llarga fulla tallant i punxant, d'un o dos talls, recta o corbada, i una empunyadura, amb guardamà o sense, on s'agarra la mà, o les dos mans, per al seu maneig.
Ventar l'espasa. Desembainar l'espasa. Espasa en mà. Qui a espasa mata a espasa mor.
b.
estar entre l'espasa i la paret
Trobar-se en una situació difícil de la qual no es pot eixir.
c.
passar a espasa
Passar matant amb l'espasa.
d.
posar l'espasa al servici de
(algú)
Posar-se al servici d'algú, defendre algú.
e.
retre l'espasa
Declarar-se vençut i constituir-se presoner del vencedor.
2.
a.
f.
[
p. ext.
]
Persona apta al maneig de l'espasa.
És la millor espasa de França.
b.
ser una espasa
Ser una persona eminent en el seu ram.
3.
f. ESPORT
Una de les tres armes reconegudes en l'esport de l'esgrima.
4.
a.
f. pl. JOCS
Un dels quatre colls de les cartes espanyoles.
L'as d'espases.
b.
f. sing. JOCS
Carta d'este coll.
Tinc una espasa i una copa.
5.
a.
f. TAUROM.
Estoc.
b.
m. TAUROM.
Torero encarregat de matar el bou amb l'estoc.
6.
f. HERÀLD.
Figura que se sol representar de plata, guarnida d'or, posada en pal i amb la punta cap amunt.