vetlar
[o
vetllar
]
1.
a.
v. intr.
Passar voluntàriament tota la nit o una part de la nit sense dormir.
Fa dies que vetle fins a la matinada.
b.
v. intr.
Passar la nit en oració.
c.
v. intr.
Estar de guàrdia durant la nit o treballar de nit.
Vetlar a partir de mitjanit.
d.
vetlar per
Encarregar-se de la seguretat, la conservació, etc., d'algú o d'alguna cosa.
Vetlar per la seguretat de la ciutat.
2.
a.
v. tr.
Estar despert durant la nit prop (d'un malalt) per a cuidar-lo, o prop (d'un mort) mentres arriba l'hora d'enterrar-lo.
b.
v. tr.
[
ant.
]
REL.
Passar la nit en vetla pregant, davant (d'un altar, una relíquia, etc.).
Venim a vetlar Santa Maria.