enrotllament
1.
m.
Acció o efecte d'enrotllar.
2.
m. ELECTROT.
Conjunt de conductors aïllats, enrotllats al voltant d'un nucli magnètic o disposats en ranures, que constituïx el circuit elèctric de certs aparells, i especialment de les màquines elèctriques.
3.
m. METAL·L.
Conformació d'un metall consistent a enrotllar l'extrem d'una xapa plana per a obtindre un ull, una vora o un ris.
4.
m. BOT.
Virosi que afecta la vinya, caracteritzada per símptomes típics, com ara que les fulles es caragolen cap al revers o que presenten una pigmentació anormal.