al·legar (Diccionari)

al·legar
1. v. tr. Presentar (una raó, un fet, una excusa, etc.), com a prova o confirmació d'alguna cosa. Va al·legar desconeixement del reglament.
2. v. tr. DRET Invocar en un procés judicial, en un procediment administratiu o en un conflicte d'interessos, un fet o un raonament jurídic en defensa d'una petició o d'una pretensió jurídica.

al·legar (Traducció Valencià-Castellà)

al·legar v. tr. alegar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb al·legar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
al·legar






Participi
al·legat
al·legada
al·legats
al·legades



Gerundi
al·legant






INDICATIU
Present
(jo) al·legue
(tu) al·legues
(ell/ella/vosté) al·lega
(nosaltres) al·leguem
(vosaltres) al·legueu
(ells/elles/vostés) al·leguen

Perfet
(jo) he al·legat
(tu) has al·legat
(ell/ella/vosté) ha al·legat
(nosaltres) hem al·legat
(vosaltres) heu al·legat
(ells/elles/vostés) han al·legat

Passat simple
(jo) al·leguí
(tu) al·legares
(ell/ella/vosté) al·legà
(nosaltres) al·legàrem
(vosaltres) al·legàreu
(ells/elles/vostés) al·legaren

Passat perifràstic
(jo) vaig al·legar
(tu) vas (o vares) al·legar
(ell/ella/vosté) va al·legar
(nosaltres) vam (o vàrem) al·legar
(vosaltres) vau (o vàreu) al·legar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) al·legar

Imperfet
(jo) al·legava
(tu) al·legaves
(ell/ella/vosté) al·legava
(nosaltres) al·legàvem
(vosaltres) al·legàveu
(ells/elles/vostés) al·legaven

Plusquamperfet
(jo) havia al·legat
(tu) havies al·legat
(ell/ella/vosté) havia al·legat
(nosaltres) havíem al·legat
(vosaltres) havíeu al·legat
(ells/elles/vostés) havien al·legat

Passat anterior
(jo) haguí al·legat
(tu) hagueres al·legat
(ell/ella/vosté) hagué al·legat
(nosaltres) haguérem al·legat
(vosaltres) haguéreu al·legat
(ells/elles/vostés) hagueren al·legat

Futur
(jo) al·legaré
(tu) al·legaràs
(ell/ella/vosté) al·legarà
(nosaltres) al·legarem
(vosaltres) al·legareu
(ells/elles/vostés) al·legaran

Futur perfet
(jo) hauré al·legat
(tu) hauràs al·legat
(ell/ella/vosté) haurà al·legat
(nosaltres) haurem al·legat
(vosaltres) haureu al·legat
(ells/elles/vostés) hauran al·legat

Condicional
(jo) al·legaria
(tu) al·legaries
(ell/ella/vosté) al·legaria
(nosaltres) al·legaríem
(vosaltres) al·legaríeu
(ells/elles/vostés) al·legarien

Condicional perfet
(jo) hauria al·legat
(tu) hauries al·legat
(ell/ella/vosté) hauria al·legat
(nosaltres) hauríem al·legat
(vosaltres) hauríeu al·legat
(ells/elles/vostés) haurien al·legat

SUBJUNTIU
Present
(jo) al·legue
(tu) al·legues
(ell/ella/vosté) al·legue
(nosaltres) al·leguem
(vosaltres) al·legueu
(ells/elles/vostés) al·leguen

Perfet
(jo) haja al·legat
(tu) hages al·legat
(ell/ella/vosté) haja al·legat
(nosaltres) hàgem al·legat
(vosaltres) hàgeu al·legat
(ells/elles/vostés) hagen al·legat

Imperfet
(jo) al·legara
(tu) al·legares
(ell/ella/vosté) al·legara
(nosaltres) al·legàrem
(vosaltres) al·legàreu
(ells/elles/vostés) al·legaren

Plusquamperfet
(jo) haguera al·legat
(tu) hagueres al·legat
(ell/ella/vosté) haguera al·legat
(nosaltres) haguérem al·legat
(vosaltres) haguéreu al·legat
(ells/elles/vostés) hagueren al·legat

IMPERATIU
Present

al·lega (tu)
al·legue (ell/ella/vosté)
al·leguem (nosaltres)
al·legueu (vosaltres)
al·leguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar