dubtar (Diccionari)

dubtar
1. a. v. intr. Estar incert, insegur, indecís. Dubte que puga enllestir la faena per a demà.
b. v. tr. Dubtà un moment qui podia ser.
2. a. v. intr. Desconfiar, especialment de la lleialtat, l'honradesa, etc., d'algú. Els sindicats dubten de les propostes dels empresaris.
b. v. intr. Decantar-se a no creure alguna cosa. Dubte que siga tan bon cantant com afirma el seu representant.
3. a. v. tr. [ ant. ] Témer.
b. v. pron. [ ant. ] Es dubtava que este jove seria covard.

dubtar (Traducció Valencià-Castellà)

dubtar v. intr. dudar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb dubtar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
dubtar






Participi
dubtat
dubtada
dubtats
dubtades



Gerundi
dubtant






INDICATIU
Present
(jo) dubte
(tu) dubtes
(ell/ella/vosté) dubta
(nosaltres) dubtem
(vosaltres) dubteu
(ells/elles/vostés) dubten

Perfet
(jo) he dubtat
(tu) has dubtat
(ell/ella/vosté) ha dubtat
(nosaltres) hem dubtat
(vosaltres) heu dubtat
(ells/elles/vostés) han dubtat

Passat simple
(jo) dubtí
(tu) dubtares
(ell/ella/vosté) dubtà
(nosaltres) dubtàrem
(vosaltres) dubtàreu
(ells/elles/vostés) dubtaren

Passat perifràstic
(jo) vaig dubtar
(tu) vas (o vares) dubtar
(ell/ella/vosté) va dubtar
(nosaltres) vam (o vàrem) dubtar
(vosaltres) vau (o vàreu) dubtar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) dubtar

Imperfet
(jo) dubtava
(tu) dubtaves
(ell/ella/vosté) dubtava
(nosaltres) dubtàvem
(vosaltres) dubtàveu
(ells/elles/vostés) dubtaven

Plusquamperfet
(jo) havia dubtat
(tu) havies dubtat
(ell/ella/vosté) havia dubtat
(nosaltres) havíem dubtat
(vosaltres) havíeu dubtat
(ells/elles/vostés) havien dubtat

Passat anterior
(jo) haguí dubtat
(tu) hagueres dubtat
(ell/ella/vosté) hagué dubtat
(nosaltres) haguérem dubtat
(vosaltres) haguéreu dubtat
(ells/elles/vostés) hagueren dubtat

Futur
(jo) dubtaré
(tu) dubtaràs
(ell/ella/vosté) dubtarà
(nosaltres) dubtarem
(vosaltres) dubtareu
(ells/elles/vostés) dubtaran

Futur perfet
(jo) hauré dubtat
(tu) hauràs dubtat
(ell/ella/vosté) haurà dubtat
(nosaltres) haurem dubtat
(vosaltres) haureu dubtat
(ells/elles/vostés) hauran dubtat

Condicional
(jo) dubtaria
(tu) dubtaries
(ell/ella/vosté) dubtaria
(nosaltres) dubtaríem
(vosaltres) dubtaríeu
(ells/elles/vostés) dubtarien

Condicional perfet
(jo) hauria dubtat
(tu) hauries dubtat
(ell/ella/vosté) hauria dubtat
(nosaltres) hauríem dubtat
(vosaltres) hauríeu dubtat
(ells/elles/vostés) haurien dubtat

SUBJUNTIU
Present
(jo) dubte
(tu) dubtes
(ell/ella/vosté) dubte
(nosaltres) dubtem
(vosaltres) dubteu
(ells/elles/vostés) dubten

Perfet
(jo) haja dubtat
(tu) hages dubtat
(ell/ella/vosté) haja dubtat
(nosaltres) hàgem dubtat
(vosaltres) hàgeu dubtat
(ells/elles/vostés) hagen dubtat

Imperfet
(jo) dubtara
(tu) dubtares
(ell/ella/vosté) dubtara
(nosaltres) dubtàrem
(vosaltres) dubtàreu
(ells/elles/vostés) dubtaren

Plusquamperfet
(jo) haguera dubtat
(tu) hagueres dubtat
(ell/ella/vosté) haguera dubtat
(nosaltres) haguérem dubtat
(vosaltres) haguéreu dubtat
(ells/elles/vostés) hagueren dubtat

IMPERATIU
Present

dubta (tu)
dubte (ell/ella/vosté)
dubtem (nosaltres)
dubteu (vosaltres)
dubten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar