esguerrar (Diccionari)

esguerrar
1. a. v. tr. Tallar (un membre o una part del cos a algú) i provocar-li un greu dany.
b. v. pron. S'esguerrà en la guerra.
2. a. v. tr. [ p. anal. ] Fer (alguna cosa) malament. Vés alerta quan talles el vestit: no l'esguerres.
b. v. pron. [ p. anal. ] S'ha esguerrat quasi tota la collita de taronges.

esguerrar (Traducció Valencià-Castellà)

esguerrar v. tr., mancar, tullecer, afollar, tullir.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb esguerrar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
esguerrar






Participi
esguerrat
esguerrada
esguerrats
esguerrades



Gerundi
esguerrant






INDICATIU
Present
(jo) esguerre
(tu) esguerres
(ell/ella/vosté) esguerra
(nosaltres) esguerrem
(vosaltres) esguerreu
(ells/elles/vostés) esguerren

Perfet
(jo) he esguerrat
(tu) has esguerrat
(ell/ella/vosté) ha esguerrat
(nosaltres) hem esguerrat
(vosaltres) heu esguerrat
(ells/elles/vostés) han esguerrat

Passat simple
(jo) esguerrí
(tu) esguerrares
(ell/ella/vosté) esguerrà
(nosaltres) esguerràrem
(vosaltres) esguerràreu
(ells/elles/vostés) esguerraren

Passat perifràstic
(jo) vaig esguerrar
(tu) vas (o vares) esguerrar
(ell/ella/vosté) va esguerrar
(nosaltres) vam (o vàrem) esguerrar
(vosaltres) vau (o vàreu) esguerrar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) esguerrar

Imperfet
(jo) esguerrava
(tu) esguerraves
(ell/ella/vosté) esguerrava
(nosaltres) esguerràvem
(vosaltres) esguerràveu
(ells/elles/vostés) esguerraven

Plusquamperfet
(jo) havia esguerrat
(tu) havies esguerrat
(ell/ella/vosté) havia esguerrat
(nosaltres) havíem esguerrat
(vosaltres) havíeu esguerrat
(ells/elles/vostés) havien esguerrat

Passat anterior
(jo) haguí esguerrat
(tu) hagueres esguerrat
(ell/ella/vosté) hagué esguerrat
(nosaltres) haguérem esguerrat
(vosaltres) haguéreu esguerrat
(ells/elles/vostés) hagueren esguerrat

Futur
(jo) esguerraré
(tu) esguerraràs
(ell/ella/vosté) esguerrarà
(nosaltres) esguerrarem
(vosaltres) esguerrareu
(ells/elles/vostés) esguerraran

Futur perfet
(jo) hauré esguerrat
(tu) hauràs esguerrat
(ell/ella/vosté) haurà esguerrat
(nosaltres) haurem esguerrat
(vosaltres) haureu esguerrat
(ells/elles/vostés) hauran esguerrat

Condicional
(jo) esguerraria
(tu) esguerraries
(ell/ella/vosté) esguerraria
(nosaltres) esguerraríem
(vosaltres) esguerraríeu
(ells/elles/vostés) esguerrarien

Condicional perfet
(jo) hauria esguerrat
(tu) hauries esguerrat
(ell/ella/vosté) hauria esguerrat
(nosaltres) hauríem esguerrat
(vosaltres) hauríeu esguerrat
(ells/elles/vostés) haurien esguerrat

SUBJUNTIU
Present
(jo) esguerre
(tu) esguerres
(ell/ella/vosté) esguerre
(nosaltres) esguerrem
(vosaltres) esguerreu
(ells/elles/vostés) esguerren

Perfet
(jo) haja esguerrat
(tu) hages esguerrat
(ell/ella/vosté) haja esguerrat
(nosaltres) hàgem esguerrat
(vosaltres) hàgeu esguerrat
(ells/elles/vostés) hagen esguerrat

Imperfet
(jo) esguerrara
(tu) esguerrares
(ell/ella/vosté) esguerrara
(nosaltres) esguerràrem
(vosaltres) esguerràreu
(ells/elles/vostés) esguerraren

Plusquamperfet
(jo) haguera esguerrat
(tu) hagueres esguerrat
(ell/ella/vosté) haguera esguerrat
(nosaltres) haguérem esguerrat
(vosaltres) haguéreu esguerrat
(ells/elles/vostés) hagueren esguerrat

IMPERATIU
Present

esguerra (tu)
esguerre (ell/ella/vosté)
esguerrem (nosaltres)
esguerreu (vosaltres)
esguerren (ells/elles/vostés)

Et pot interessar