dominar
1.
a.
v. intr.
Tindre poder com a senyor, com a sobirà.
Aquell comte dominava sobre tots els pobles de la contrada.
b.
v. tr.
El príncep que dominava el país.
2.
a.
v. intr.
Tindre poder o influència sobre persones o coses, tindre la supremacia, la preponderància.
La noblesa dominava en l'època medieval.
b.
v. intr.
[
p. ext.
]
En aquell país dominava l'anarquia.
c.
v. tr.
El patró domina molt bé l'embarcació. Esta llibreria domina el mercat del llibre d'ocasió. El domina la passió del joc.
3.
v. tr.
Tindre prou força o habilitat per a dirigir o superar (alguna cosa).
Al final va poder dominar el cotxe. Dominar una situació de perill.
4.
a.
v. tr.
Contindre, reprimir, sufocar.
Dominar una revolta, un incendi.
b.
v. tr.
[
fig.
]
No és capaç de dominar els seus sentiments!
c.
v. pron.
[
fig.
]
No s'ha pogut dominar i ha començat a cridar.
5.
v. tr.
Posseir a fons (una ciència, un art, una llengua).
Domina l'italià.
6.
v. intr.
Ser, una cosa, superior en força o en nombre, ser la més aparent, la més freqüent o usual.
Este any en els vestits dominen els colors càlids. A l'estiu dominen les temperatures altes.
7.
v. tr.
Sobrepassar en alçària.
El campanar domina tot el poble.
8.
a.
v. tr.
Poder vore des d'un lloc elevat.
D'allà estant es domina tota la vall.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
L'artilleria, des del turó, dominava tota la planura.