doble
1.
a.
adj.
Igual a dos vegades una magnitud donada.
Este mes he cobrat doble quantitat de diners. Tindràs doble temps per a exposar el teu tema.
b.
adv.
[
p. anal.
]
Molt més.
És bella i la piga de la cara la fa doble bella encara.
c.
adj.
[
p. anal.
]
Hui fa doble calor que ahir.
d.
adj.
[
p. anal.
]
Dit d'un gènere, un objecte, un cos, més fort, concentrat, gros, etc., que d'ordinari.
Una roba molt doble. Un llibre doble.
2.
a.
m.
Magnitud igual a dos vegades una altra.
Doble bemoll. Setze és el doble de huit.
b.
m.
Quantitat igual a dos vegades una mesura de capacitat determinada que se sobreentén.
c.
m.
[
esp.
i
p. ext.
]
Quantitat de beguda, corresponent a la mesura immediatament superior a la mínima, que se servix en un establiment.
Un doble de cervesa, d'orxata.
3.
a.
adj.
Format de dos coses iguals o de la mateixa espècie.
Una doble cadena. Una essa doble: ss. Un àlbum musical doble.
b.
adj.
[
p. ext.
]
El doble sostre d'una tenda de campanya. El doble fons d'una maleta.
c.
adj. QUÍM.
Es diu del compost, sal, òxid o hidròxid, en la composició del qual intervenen dos metalls o radicals diferents.
d.
en doble
De forma que dos coses iguals o de la mateixa espècie, superposades, fent-ne una de sola, reforcen mútuament la seua funció.
Folrar un llibre en doble.
4.
a.
adj.
Que manifesta una dualitat.
Una pregunta amb una doble resposta.
b.
adj.
[
esp.
]
Es diu de la persona que es mostra d'una manera i és realment d'una altra.
És un home retort i doble.
5.
a.
m.
i
f.
Persona molt pareguda a una altra, amb la qual es pot confondre.
Juraria que hi eres: devia ser el teu doble.
b.
m.
i
f. AUDIOVIS.
Persona de físic molt paregut al d'un actor el qual substituïx en diverses escenes d'un film.