pilar
1.
a.
m. ARQUIT./CONSTR.
Element arquitectònic vertical, de suport, aïllat i massís, sobre el qual descansa una volta, una coberta o alguna altra càrrega.
Un terrat sostingut per tres pilars.
b.
m. TOPOGR.
Fita 1
.
c.
m.
En un moble, columna.
Un llit de pilars o de columnes.
2.
m. ANAT.
Formació anatòmica vertical, quasi sempre pariona i múltiple de sosteniment o d'inserció.
Pilar del diafragma.
3.
pilar coronat
GEOGR.
Pinacle que es forma generalment en depòsits incoherents, d'origen morènic, volcànic, etc., en la punta del qual es manté un bloc rocós que, temporalment, protegix de l'erosió els vessants quasi verticals del pinacle.