desvariejar (Diccionari)

desvariejar
1. v. pron. [ ant. ] Desvariar.
2. a. v. intr. Dir o pensar coses fora del sentit comú, desraonades o inconnexes, per efecte de la febra, d'una viva excitació, etc.
b. v. intr. [ p. ext. ] Sempre que parla, desvarieja.

desvariejar (Traducció Valencià-Castellà)

desvariejar v. intr. desvariar, izquierdear.

desvariejar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desvarindre






Participi
desvaris
desvarisa
desvarisos
desvarises



Gerundi
desvarinent






INDICATIU
Present
(jo) desvarinc
(tu) desvarins
(ell/ella/vosté) desvarin
(nosaltres) desvarinem
(vosaltres) desvarineu
(ells/elles/vostés) desvarinen

Perfet
(jo) he desvaris
(tu) has desvaris
(ell/ella/vosté) ha desvaris
(nosaltres) hem desvaris
(vosaltres) heu desvaris
(ells/elles/vostés) han desvaris

Passat simple
(jo) desvaringuí
(tu) desvaringueres
(ell/ella/vosté) desvaringué
(nosaltres) desvaringuérem
(vosaltres) desvaringuéreu
(ells/elles/vostés) desvaringueren

Passat perifràstic
(jo) vaig desvariejar
(tu) vas (o vares) desvariejar
(ell/ella/vosté) va desvariejar
(nosaltres) vam (o vàrem) desvariejar
(vosaltres) vau (o vàreu) desvariejar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desvariejar

Imperfet
(jo) desvarinia
(tu) desvarinies
(ell/ella/vosté) desvarinia
(nosaltres) desvariníem
(vosaltres) desvariníeu
(ells/elles/vostés) desvarinien

Plusquamperfet
(jo) havia desvaris
(tu) havies desvaris
(ell/ella/vosté) havia desvaris
(nosaltres) havíem desvaris
(vosaltres) havíeu desvaris
(ells/elles/vostés) havien desvaris

Passat anterior
(jo) haguí desvaris
(tu) hagueres desvaris
(ell/ella/vosté) hagué desvaris
(nosaltres) haguérem desvaris
(vosaltres) haguéreu desvaris
(ells/elles/vostés) hagueren desvaris

Futur
(jo) desvarindré
(tu) desvarindràs
(ell/ella/vosté) desvarindrà
(nosaltres) desvarindrem
(vosaltres) desvarindreu
(ells/elles/vostés) desvarindran

Futur perfet
(jo) hauré desvaris
(tu) hauràs desvaris
(ell/ella/vosté) haurà desvaris
(nosaltres) haurem desvaris
(vosaltres) haureu desvaris
(ells/elles/vostés) hauran desvaris

Condicional
(jo) desvarindria
(tu) desvarindries
(ell/ella/vosté) desvarindria
(nosaltres) desvarindríem
(vosaltres) desvarindríeu
(ells/elles/vostés) desvarindrien

Condicional perfet
(jo) hauria desvaris
(tu) hauries desvaris
(ell/ella/vosté) hauria desvaris
(nosaltres) hauríem desvaris
(vosaltres) hauríeu desvaris
(ells/elles/vostés) haurien desvaris

SUBJUNTIU
Present
(jo) desvaringa
(tu) desvaringues
(ell/ella/vosté) desvaringa
(nosaltres) desvaringuem
(vosaltres) desvaringueu
(ells/elles/vostés) desvaringuen

Perfet
(jo) haja desvaris
(tu) hages desvaris
(ell/ella/vosté) haja desvaris
(nosaltres) hàgem desvaris
(vosaltres) hàgeu desvaris
(ells/elles/vostés) hagen desvaris

Imperfet
(jo) desvaringuera
(tu) desvaringueres
(ell/ella/vosté) desvaringuera
(nosaltres) desvaringuérem
(vosaltres) desvaringuéreu
(ells/elles/vostés) desvaringueren

Plusquamperfet
(jo) haguera desvaris
(tu) hagueres desvaris
(ell/ella/vosté) haguera desvaris
(nosaltres) haguérem desvaris
(vosaltres) haguéreu desvaris
(ells/elles/vostés) hagueren desvaris

IMPERATIU
Present

desvarin (tu)
desvaringa (ell/ella/vosté)
desvaringuem (nosaltres)
desvarineu (vosaltres)
desvaringuen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar