deferir (Diccionari)

deferir
1. v. tr. Acordar a algú (honors, dignitats). Els honors que li han sigut deferits.
2. a. v. tr. Sotmetre (alguna cosa) a la determinació aliena, a una jurisdicció. L'acord de les Corts Valencianes serà deferit al president de la Generalitat.
b. deferir el culpable (a una autoritat) DRET Denunciar-l'hi.
3. a. v. tr. Cedir (alguna cosa) per condescendència.
b. v. intr. Cedir per respecte o consideració.
c. v. intr. Condescendir respectuosament. Jo deferisc a la seua edat.

deferir (Traducció Valencià-Castellà)

deferir v. tr. 1. deferir.
2. deferir el culpable deferir al culpable.

deferir (Traducció Castellà-Valencià)

deferir v. tr. deferir.

Et pot interessar