ma (Diccionari)

ma 1
abr. METROL. Símbol de miria-.

mà (Diccionari)

1. a. f. ANAT. Part terminal del braç, que comprén el carp, el metacarp i els dits.
b. f. [ p. anal. ] ANAT. Qualsevol dels dos peus de davant dels animals quadrúpedes.
c. f. [ p. anal. ] En els mamífers, extremitat posterior que té el dit gros oposable als altres.
d. f. [ p. anal. ] RAM. Qualsevol dels quatre peus del bestiar de matador una vegada tallats.
e. f. [ fig. ] La mà com a òrgan de treball per a fer alguna cosa. Té molta mà per a treballar amb la fusta.
f. a mà Dit de qualsevol cosa feta o fabricada amb les mans, sense màquina. El dibuix del plat està fet a mà.
g. a mà (o a la mà ) A l'abast, a la disposició. No tenia a mà paper i va escriure en el meu tovalló. Teníem a mà tot el que necessitàvem.
h. a mà alçada DIB. Dit del dibuix geomètric fet a mà, sense l'ajuda de cap utensili especial.
i. a mà alçada POLÍT. Expressió que designa la votació pública en la qual s'emet el vot alçant la mà.
j. a mà armada DRET Expressió que designa els delictes perpetrats amb armes.
k. a mans besades Amb molt de gust.
l. a mans juntes Pregant molt.
m. a mans plenes Abundantment.
n. a mans salves Sense cap risc.
o. agarrar (algú) per la mà Agarrar-li la mà per a sostindre'l, ajudar-lo.
p. ajuntar les mans Unir els palmells de les mans amb els dits estirats o bé entrecreuats els d'una mà amb els de l'altra en actitud de pregar, suplicar, etc.
q. alçar la mà (a algú) Amenaçar de pegar-li amb la mà.
r. alçar les mans al cel Alçar els braços amb les mans obertes en actitud de súplica.
s. allargar la mà Posar-la estesa i plana.
t. allargar la mà Ser caritatiu, generós.
u. amb les mans darrere Molt pobre.
v. amb mà ferma Amb fermesa. Ha criat els fills amb mà ferma.
w. amb una mà davant i una altra darrere Pobre, sense res.
x. anar (o parlar ) amb el cor en la mà Comportar-se, parlar, amb sinceritat.
y. anar de mà en mà (o passar per moltes mans ) Passar del poder d'un al d'un altre successivament.
z. anar-se-li'n (o escapar-se-li ) (a algú) la mà Excedir-se, especialment en la quantitat d'un ingredient quan es prepara una mescla.
aa. anar-se'n (o tornar-se'n , etc.) amb les mans plenes Haver obtingut molt.
ab. anar-se'n (o tornar-se'n , etc.) amb les mans buides (o netes ) No haver obtingut res.
ac. arribar a les mans Pegar-se dos persones o més.
ad. besar la mà Saludar algú besant-li la mà en senyal de cortesia.
ae. carregar la mà Excedir-se en una reprensió, en el preu de venda, etc.
af. cloure (o tancar ) la mà Arronsar-la aplicant els caps del dits al palmell.
ag. cloure (o tancar ) la mà Donar, algú, molt menys del que era d'esperar.
ah. de la mà de Guiat per algú. Vam anar aprenent noves matèries de la mà de la senyora Monerris.
ai. de llarga mà De fa molt de temps.
aj. de mà Dit de certes coses que, per les seues dimensions reduïdes, poden ser portades còmodament en la mà o amb les mans. Una bossa de mà.
ak. de mà Manual. Una serra de mà.
al. de mà de mestre Molt ben fet.
am. de mans lliures TELECOM. Dit de l'accessori que per mitjà d'un altaveu i un micròfon situats en l'aparell telefònic permet mantindre una xarrada sense necessitat d'agarrar l'auricular.
an. de primera mà Que és usat per primera vegada.
ao. de primera mà Dit de la notícia, la informació, la hipòtesi, etc., que prové directament de la font.
ap. de pròpia mà Personalment.
aq. de segona mà Que ja ha sigut usat anteriorment per una altra persona.
ar. de segona mà Dit de la notícia, la informació, la hipòtesi, etc., aconseguida indirectament.
as. deixar (alguna cosa) de les mans Deixar d'ocupar-se'n.
at. demanar la mà (d'una xica) Demanar el consentiment del pare, el tutor, etc., per a casar-se.
au. descarregar la mà (sobre algú) Pegar-li.
av. donar (o estrényer , o encaixar , etc.) la mà Saludar, felicitar, etc., agarrant-se, dos persones, la mà dreta recíprocament.
aw. donar la mà (a algú) Prestar-li ajuda.
ax. donar l'última mà (a una cosa) Acabar-la, completar-la.
ay. donar un colp de mà Ajudar en una faena, en una acció, etc. Vaig poder acabar perquè em van donar un colp de mà.
az. donar-se la mà (o les mans ) Agarrar-se-la.
ba. eixir amb les mans netes No haver obtingut cap benefici il·legal.
bb. eixir-ne (o anar-se'n , o tornar-se'n , etc.) amb les mans al cap Acabar malparat en una disputa, discussió, etc., o ser desairat en una petició o pretensió.
bc. en bones mans A càrrec d'una persona competent, interessada, etc. Vam deixar el nostre fill en bones mans.
bd. enviar (algú) a fer la mà [ vulg. ] Despatxar-lo, desfer-se'n amb males maneres.
be. escapar-se de la mà (una cosa, un fet, una situació, etc.) Quedar-se sense una cosa o perdre'n el control quan ja es creia haver-ho aconseguit.
bf. estar deixat de la mà de Déu Ser molt desgraciat.
bg. estar deixat de la mà de Déu Abandonat.
bh. estar en les mans (o en la mà ) (d'algú) Estar en el seu poder. L'assumpte està en les mans del jutge.
bi. fer a mans (o donar en mà ) Entregar una cosa directament al seu destinatari.
bj. fer la mà [ vulg. ] Masturbar-se.
bk. fer la mà [ vulg. ] Molestar, emprenyar.
bl. fer les mans Fer la manicura.
bm. fer mans i mànegues Esforçar-se molt, fer tot el possible. Van fer mans i mànegues perquè ens trobàrem a gust.
bn. fotre mà (a algú) Tocar-lo amb desig carnal.
bo. guardar la mà en la faixa Reservar-se.
bp. haver-hi (en un assumpte, un negoci, etc.) una mà oculta Haver-hi una persona que intervé secretament.
bq. llavar-se'n les mans Declarar-se'n no responsable.
br. lligar les mans Impedir d'obrar a algú. La seua situació laboral li lliga les mans i no pot intervindre.
bs. lligar-se les mans (o de mans ) Privar-se la llibertat d'obrar.
bt. mà a mà Els dos a soles, sense cap avantatge per a cap dels dos.
bu. mà de metge Remei.
bv. mà d'obra ECON. Treball físic incorporat a un procés de producció.
bw. mà d'obra ECON. Total d'obrers assalariats d'un sector o un país determinats.
bx. mà dura Severitat, fermesa.
by. mà mestra Domini d'una matèria.
bz. mà morta Mà que es deixa inerta i, així, obedient a qualsevol impulsió exterior.
ca. mà sobre mà (o una mà sobre l'altra , o les mans fentes , o les mans plegades , o amb les mans en la butxaca ) Inactiu, sense fer res.
cb. mans a la faena Mans a l'obra. Només rebre les instruccions necessàries ens vam posar mans a la faena.
cc. mans enlaire Comminació perquè pose les mans enlaire una persona que es vol capturar com a garantia que no atacarà.
cd. no deixar de la mà Ocupar-se, treballar, sense intermissió, en un assumpte.
ce. no haver-hi mans No haver-hi ningú capaç de realitzar, d'aconseguir, una cosa.
cf. no tindre prou mans per a fer (una cosa) No donar l'abast a fer-la.
cg. obrir la mà Estendre-la.
ch. obrir la mà Donar amb liberalitat.
ci. obrir la mà Moderar el rigor.
cj. parar la mà Demanar diners, béns, etc., especialment estenent-la amb el palmell cap amunt.
ck. parlar amb les mans Gesticular molt quan es parla.
cl. passar de mà en mà Passar d'una persona a l'altra.
cm. passar la mà per la cara (a algú) Avantatjar-lo.
cn. passar la mà per la paret No aconseguir res.
co. passar la mà per l'esquena (o per la cara ) (a algú) Afalagar-lo.
cp. per mà de Per mitjà de.
cq. per sota mà Ocultament, en secret.
cr. picar de mans Batre una mà contra l'altra, per a cridar algú, per a aplaudir o manifestar satisfacció, etc.
cs. pla com la mà (o com el palmell de la mà ) Molt llis.
ct. poder-se donar la mà (dos persones) Ser l'una digna de l'altra, patir dels mateixos defectes, tindre els mateixos gusts, etc.
cu. portar (o tindre ) entre mans (un assumpte) Ocupar-se'n.
cv. posar la mà (o les mans ) al foc Assegurar fermament la certesa d'una cosa.
cw. posar la mà (en un assumpte) Cooperar-hi.
cx. posar mà a Posar-se a fer alguna cosa.
cy. posar mà a la ploma Agarrar-la per a escriure.
cz. posar mà a l'obra (o mans a l'obra ) Mamprendre un treball, una activitat, etc.
da. posar-se la mà al pit Reflexionar interrogant-se la consciència.
db. saber (algú) on té la mà dreta Estar ben assabentat o ben orientat en la qüestió que tracta.
dc. saber-ne de cada mà Ser molt hàbil.
dd. senyar-se amb la mà dreta Tindre bon encert.
de. ser curt de mans No ser expedit en el treball.
df. ser la mà dreta (d'algú) Ser el seu principal col·laborador, auxiliar, etc. El coordinador és la mà dreta del director.
dg. ser llarg de mans Ser expedit en el treball.
dh. tindre les mans llargues Ser propens a tocar o prendre coses d'altre.
di. tindre les mans netes No haver fet guany il·lícit en un assumpte.
dj. tindre la mà foradada (o les mans foradades ) Ser malgastador.
dk. tindre la mà pesada (algú) Fer mal quan pega.
dl. tindre les mans brutes Haver fet guany il·lícit en un assumpte.
dm. tindre bones mans Tindre molta habilitat.
dn. tindre la mà trencada (o les mans trencades ) (en una faena o activitat) Estar-hi molt versat, tindre-hi molta pràctica.
do. tindre la mà blana Ser indulgent.
dp. tindre la mà llarga Tindre tendència a pegar.
dq. tindre les mans falagueres Ser ràpid a pegar o agredir.
dr. tindre les mans lligades Estar algú impedit d'obrar.
ds. tindre les mans lliures No estar algú impedit d'obrar.
dt. tindre mà de ferro Ser inflexible.
du. tindre mà esquerra Tindre habilitat per a aconseguir les coses sense forçar ningú.
dv. tindre mans de plata (o de fada ) Tindre molta habilitat manual.
dw. tindre on posar mà Tindre recursos suficients.
dx. tindre per la mà Tindre algú pràctica, habilitat, a fer alguna cosa.
dy. traure (a algú) d'entre mans (alguna cosa) Privar-lo de continuar ocupant-se'n, intervenint-hi.
dz. treballar a mans TÈXTIL Teixir per a altri un fabricant que té pocs telers, anomenat drapaire.
ea. untar les mans (a algú) Subornar-lo donant-li diners, regals, etc.
eb. untar-se les mans Apropiar-se algú fraudulentament una part dels béns que administra, especialment diners.
ec. vindre a les mans Començar a anar a colps.
ed. vindre amb les mans netes Agarrar una cosa sense haver fet cap mèrit per a obtindre-la.
2. a. f. [ fig. ] Persona que realitza una cosa, artista. Este quadro és de la mateixa mà que l'altre.
b. f. pl. [ fig. ] Treball manual invertit en una obra. La reparació m'ha costat huit mil pessetes: cinc mil de materials i tres mil de mans.
3. a. f. Costat dret o esquerre. A una mà es troba ma casa i a l'altra, la plaça.
b. a mà dreta (o a mà esquerra ) En la banda o la regió que correspon al costat dret o esquerre d'algú.
4. a. f. [ fig. ] [usat generalment en plural] Possessió personal. Les propietats passaran a les mans dels hereus.
b. f. [ fig. ] [usat generalment en plural] Control, direcció, cura. La fàbrica ha caigut a mans d'un nou equip de gestió.
c. en mans de Sotmés a la direcció o cura d'algú.
d. fer a mans Entregar.
e. passar (alguna cosa) per moltes mans Estar sotmesa a la intervenció de moltes persones.
f. posar (alguna cosa) en les mans (d'algú) Procurar-li'n la possessió.
g. posar-se (algú) en les mans de (un altre) Confiar-se a la seua cura.
h. prendre's de les mans (alguna cosa) Disputar-se-la, lluitar entre els que la volen.
5. a. f. Posseïdor. El cotxe ha canviat de mà.
b. mà lliure DRET Propietat de béns el domini dels quals era alienable per prescripció legal.
c. mà morta DRET Propietat de béns de tota classe, el domini dels quals era inalienable per prescripció legal.
6. a. f. Cada una de les etapes que comporta l'execució d'una obra. Només queda donar-li l'última mà.
b. f. [ esp. ] Cada una de les capes de pintura d'una pintada.
7. f. Representació convencional d'una mà amb l'índex estés, per a indicar una direcció, cridar l'atenció sobre un paràgraf, etc.
8. f. GRÀF. Conjunt de vint-i-cinc plecs de paper, que correspon a la vintena part d'una raima.
9. a. f. HIST. Estament, classe social.
b. de baixa mà Bast.
10. a. f. JOCS En certs jocs, cada donada o passada.
b. guanyar per mà JOCS En certs jocs de cartes o de fitxes, guanyar algú perquè té la mà o està més pròxim de qui és mà.
c. guanyar per mà Anticipar-se a un altre en la consecució d'una cosa.
d. ser mà (o tindre la mà ) JOCS En certs jocs de cartes o de fitxes, ser el primer en l'orde dels jugadors.
11. a. mà baixa ESPORT Passada del voleibol, amb avantbraços.
b. mans ESPORT Falta que es fa en el futbol quan algú toca la pilota amb el braç o amb la mà de manera intencionada. El jugador ha fet mans però l'àrbitre no ho ha indicat.
12. mà de Un gran nombre. Hi ha una mà d'arbres.
13. mà de morter Maça amb què es pica o es remena el que hi ha en el morter.

ma (Traducció Valencià-Castellà)

ma [ forma femenina de 'mon'; pl. mes ] adj. mi. Ma casa. ® Mi casa. Ma mare. ® Mi madre.

mà (Traducció Valencià-Castellà)

[ pl. mans ] f. 1. mano.
2. a mà a mano.
3. a mà (o a la mà ) a mano (o a la mano ), al alcance (o al alcance de la mano ).
4. a mà alçada a mano alzada.
5. a mà armada a mano armada.
6. a mà dreta (o a mà esquerra ) a mano derecha (o izquierda ).
7. a mans besades con (o de ) mil amores, con mucho gusto.
8. a mans juntes de rodillas.
9. a mans plenes a manos llenas.
10. a mans salves a mansalva.
11. agarrar (algú) per la mà dar la mano (a alguien), coger de la mano (a alguien).
12. ajuntar les mans juntar (o unir ) las manos.
13. alçar la mà alzar (o levantar ) la mano.
14. alçar les mans al cel alzar las manos al cielo.
15. allargar la mà alargar (o extender , o tender ) la mano (o las manos ).
16. amb les mans darrere quedarse sin (o en ) camisa, quedarse con una mano atrás (o detrás ) y otra delante.
17. amb mà ferma con mano dura.
18. amb una mà davant i una altra darrere con una mano atrás (o detrás ) y otra delante, quedarse sin (o en ) camisa.
19. anar (o parlar ) amb el cor a la mà llevar el corazón en la mano, ir con el corazón en la mano.
20. anar de mà en mà (o passar per moltes mans ) andar de mano en mano.
21. anar-se-li'n (o escapar-se-li ) (a algú) la mà írsele (o escapársele ) la mano.
22. anar-se'n (o tornar-se'n, etc. ) amb les mans buides volver con las manos vacías.
23. anar-se'n (o tornar-se'n, etc. ) amb les mans plenes volver con las manos llenas.
24. arribar a les mans llegar (o venir ) a las manos.
25. besar la mà besar la mano (o las manos ).
26. carregar la mà cargar la mano.
27. cloure (o tancar ) la mà cerrar la mano.
28. de baixa estofa de baja estofa.
29. de la mà de de la mano de.
30. de llarga mà de días, de hace ya tiempo.
31. de mà de mano.
32. de mà de mestre de (o con ) mano maestra.
33. de primera mà de primera mano.
34. de pròpia mà personalmente.
35. de segona mà de segunda mano.
36. deixar (alguna cosa) dejar (alguna cosa) de la mano (o de las manos ).
37. demanar la mà (d'una xica) pedir la mano.
38. descarregar la mà sobre algú sentar (o descargar ) la mano sobre (alguien), poner la mano encima de (o sobre ) (alguien).
39. donar (o estrényer , o encaixar, etc. ) dar (o estrechar ) la mano.
40. donar la mà dar (o tender ) la mano.
41. donar l'última mà dar la última mano.
42. donar un colp de mà un cable, echar un capote, echar una mano.
43. donar-se la mà (o les mans ) darse la mano (o las manos ).
44. eixir amb les mans netes salir con las manos vacías, salir con una mano atrás (o detrás ) y otra delante.
45. eixir-ne (o anar-se'n , o tornar-se'n, etc. ) amb les mans al cap salir con las manos en la cabeza, salir malparado.
46. en bones mans en buenas manos.
47. en mans de en manos (o en poder ) de.
48. enviar (algú) a fer la mà enviar (a alguien) a hacer puñetas.
49. escapar-se de la mà irse (o escaparse ) de la mano (o de las manos ).
50. estar a les mans (o en la mà ) (d'algú) estar en manos (o en las manos ) de.
51. estar deixat de la mà de Déu estar dejado de la mano de Dios.
52. fer a mans dar (o entregar, etc. ) en mano.
53. fer a mans (o donar en mà ) dar (o entregar, etc. ) en mano.
54. fer la mà hacer la puñeta.
55. fer les mans hacer las manos.
56. fer mans i mànegues hacer lo imposible, no ahorrar esfuerzo, poner todos los medios.
57. fotre mà meter mano (a alguien).
58. guanyar per mà ganar por la mano.
59. guardar la mà a la faixa reservarse.
60. haver-hi (en un assumpte, un negoci, etc.) haber una mano oculta.
61. llavar-se'n les mans lavarse las manos.
62. lligar les mans atar (a uno) de manos (o las manos ).
63. lligar-se les mans (o de mans ) atarse las manos (o de manos ).
64. mà a mà mano a mano.
65. mà baixa mano baja.
66. mà de metge remedio.
67. mà de morter mano de mortero (o de almirez ).
68. mà d'obra mano de obra.
69. mà dura mano dura.
70. mà lliure mano libre.
71. mà mestra mano maestra.
72. mà morta manos muertas.
73. mà sobre mà (o una mà sobre l'altra , o les mans fentes , o les mans plegades , o amb les mans a la butxaca ) mano sobre mano, con las manos en los bolsillos.
74. mans mano de obra.
75. mans a la faena ¡manos a la obra!
76. mans enlaire ¡manos arriba!, ¡arriba las manos!
77. no deixar de la mà no dejar de la mano.
78. no haver-hi mans no tener cojones (o huevos ) para hacer (algo).
79. no tindre prou mans per a fer no tener manos (o tantas manos ) para tantas cosas.
80. obrir la mà abrir la mano.
81. parar la mà extender la mano.
82. parlar amb les mans hablar con (o por ) las manos.
83. passar (alguna cosa)
84. passar de mà en mà andar de mano en mano.
85. passar la mà per la paret no tener ni cinco céntimos, andar (o estar ) a la cuarta pregunta.
86. per mà de por medio de.
87. per sota mà bajo cuerda, bajo mano, a escondidas.
88. picar de mans batir (o dar ) palmas, aplaudir, batir (o dar ) palmas, aplaudir.
89. pla com la mà (o com el palmell de la mà ) liso (o llano , o raso ) como la palma de la mano.
90. poder-se donar la mà poder darse la mano, estar cortados por el mismo patrón.
91. portar (o tindre ) entre mans traer (o traerse , o tener , o llevar ) entre manos.
92. posar (alguna cosa)
93. posar la mà (en un assumpte) tener (o tomar ) parte en.
94. posar la mà (o les mans ) poner la mano (o las manos ) en el fuego.
95. posar mà a ponerse manos a la obra.
96. posar mà a la ploma echar mano a la pluma.
97. posar mà a l'obra (o mans a l'obra ) ponerse manos a la obra.
98. posar-se (algú) a les mans de ponerse en manos de.
99. posar-se la mà al pit ponerse la mano en el pecho; poner, o meter, (uno) la mano en el pecho; ponerse la mano en el pecho; poner, o meter, (uno) la mano en el pecho.
100. prendre's de les mans cogerse de las manos, llegar a las manos por (alguna cosa).
101. saber (algú) on té la mà dreta saber dónde tiene la mano derecha, saber (alguien) lo que trae (o lleva ) entre manos.
102. saber-ne de cada mà saber más que siete, sentir (o ver ) crecer la hierba.
103. senyar-se amb la mà dreta tener buen ojo, tener ojo de buen cubero.
104. ser curt de mans ser un vago, ser un haragán (o un vago ), ser un vago, ser un haragán (o un vago ).
105. ser la mà dreta ser la mano derecha.
106. ser llarg de mans tener las manos largas (o la mano larga ), ser largo de uñas, tener las uñas largas (o afiladas ), ser listo (o largo ) de manos, tener las manos largas (o la mano larga ), ser largo de uñas, tener las uñas largas (o afiladas ), ser listo (o largo ) de manos.
107. ser mà (o tindre la mà ) ser mano, estar de mano.
108. tindre bones mans tener buenas manos.
109. tindre la mà blana ser (una persona) indulgente.
110. tindre la mà foradada (o les mans foradades ) tener un agujero en la mano, ser un manirroto.
111. tindre la mà llarga tener las manos largas.
112. tindre la mà pesada tener buena pegada.
113. tindre la mà trencada (o les mans trencades ) darse buena mano.
114. tindre les mans brutes tener las manos sucias.
115. tindre les mans falagueres tener las manos largas.
116. tindre les mans llargues tener las manos largas (o la mano larga ), ser largo de uñas, tener las uñas largas (o afiladas ), ser listo (o largo ) de manos.
117. tindre les mans lligades tener las manos atadas; estar con las manos atadas (o atado de manos , o atado de pies y manos ); tener las manos atadas; estar con las manos atadas (o atado de manos , o atado de pies y manos ).
118. tindre les mans lliures tener las manos libres.
119. tindre les mans netes tener las manos limpias.
120. tindre mà de ferro tener mano dura (o fuerte , o de hierro ).
121. tindre mà esquerra tener mano izquierda.
122. tindre mans de plata tener buenas manos.
123. tindre on posar mà tener llena la bolsa.
124. tindre per la mà tener práctica en hacer (algo).
125. traure (a algú) d'entre mans impedir que (alguien) se ocupe de (alguna cosa).
126. treballar a mans trabajar por cuenta ajena.
127. un gran nombre de un gran número de, muchos /-as.
128. untar les mans untar la mano (a uno).
129. untar-se les mans ensuciarse las manos.
130. vindre a les mans venir (o llegar ) a las manos.
131. vindre amb les mans netes venir con las manos lavadas.

ma (Traducció Castellà-Valencià)

ma ma ( f. ), maquí.

Et pot interessar