cos
1.
a.
m. ANAT.
Agregat de totes les parets materials que constituïxen l'organisme humà.
b.
m.
Persona.
Separació de cossos i de béns.
c.
m.
Cadàver.
El van trobar cos. Vetlar el cos.
d.
baixar el cos
(a una dona)
Tindre la menstruació.
e.
buscar el cos
(a algú)
Provocar-lo.
f.
cos a
(o
per
)
cos
Agarrats o a una mínima distància.
Els guerrers combatien cos a cos.
g.
el cos de Jesucrist
REL.
L'hòstia consagrada.
h.
en cos i ànima
Enterament, sense reserves.
i.
estar de cos present
Expressió que s'aplica al cadàver preparat per a l'enterrament i disposat de manera que tots els assistents el puguen vore.
j.
fer
(o
anar
)
de cos
Defecar.
k.
ser com un cos sense ànima
Ser més de l'altre món que d'este.
l.
tindre un
(o
el
)
diable al cos
Ser algú molt inquiet, colèric, enjogassat.
m.
tindre un rei al cos
No admetre, algú, traves, limitacions, a la seua voluntat.
2.
a.
m.
Tota la persona llevat del cap.
El cadàver tenia separat el cap del cos.
b.
m.
[
p. anal.
]
Part d'una construcció des del basament a una cornisa o imposta.
3.
a.
m.
El tronc, per oposició al cap i als membres.
b.
m.
Part d'un vestit que cobrix el tronc de cintura en amunt.
Una jaqueta amb el cos llis i les mànegues ratllades. Anar en cos de camisa.
c.
m.
Cintura.
Quin cos més prim té aquella xica.
4.
a.
m.
Part central o principal d'una cosa.
El cos d'un edifici. El cos d'un document, d'un llibre, d'una carta.
b.
cos del delicte
Persona o cosa en la qual o amb la qual ha sigut comés un delicte.
c.
cos del delicte
Fet principal que constituïx un delicte.
5.
a.
m.
Substància material.
b.
m.
Porció limitada de matèria.
Els cossos celestes. El xoc de dos cossos. La caiguda d'un cos en el buit.
c.
m. FILOS./REL.
Substància material que juntament amb l'ànima o l'esperit integra el compost humà.
d.
m.
[
p. ext.
]
Grossària, consistència material, que presenta alguna cosa.
Un paper amb poc de cos.
e.
m. GEOM.
Figura que té llargària, amplària i grossària.
f.
agarrar cos
Prendre cos.
g.
cos compost
QUÍM.
Compost.
h.
cos estrany
MED.
Objecte alié a l'organisme que hi ha penetrat més o menys profundament.
i.
prendre cos
Créixer la densitat.
j.
prendre cos
Augmentar la importància d'alguna cosa.
k.
prendre cos
Formar-se, ocórrer.
l.
tindre cos
(un vi)
Tindre força.
6.
a.
m.
Tot col·lectiu, conjunt de persones que formen com un organisme, que exercixen una mateixa funció, etc.
b.
m. DRET
Conjunt de funcionaris públics adscrits a una branca de l'administració.
El cos de bombers. El cos mèdic.
c.
cos de guàrdia
MIL.
Lloc cobert on s'allotgen els soldats de guàrdia.
d.
cos de guàrdia
MIL.
Conjunt de soldats encarregats de la custòdia d'una posició o d'una dependència militar.
e.
cos d'exèrcit
MIL.
Unitat constituïda per dos o més divisions amb tots el servicis d'avituallament, etc.
f.
cos diplomàtic
DIPL.
Conjunt de representants oficials acreditats davant del govern d'un Estat.
7.
a.
m.
Conjunt de coses que formen un sistema, una col·lecció general.
b.
cos legal
DRET
Col·lecció sistematitzada de lleis.
8.
a.
m. GRÀF.
Dimensió o alçada del tipus.
b.
m. GRÀF.
En fotocomposició, distància compresa entre els límits superior i inferior de les lletres amb traços ascendents i descendents respectivament, més una part de blanc per a evitar la superposició entre línies consecutives no interlineades.
9.
a.
m.
Forat, ull, d'una agulla.
b.
fer passar
(algú)
pel cos d'una agulla
Fer-lo anar molt dret.
c.
ficar-se per un cos d'agulla
Ser molt llest.
d.
passar per un cos d'agulla
Patir fam o gran necessitat.