condemnar
1.
a.
v. tr.
Declarar (algú) culpable per sentència assenyalant-li una pena.
L'han condemnat a un any de presó. Condemnaven els presoners a galeres.
b.
v. tr.
[
p. anal.
]
La justícia de Déu els condemnarà a treballs incessants.
2.
v. tr.
[
p. ext.
]
Declarar (una cosa) mereixedora de condemna.
La llei condemna el robatori. L'església condemna les heretgies.
3.
v. tr.
[
fig.
]
Forçar a alguna cosa penible.
El condemnava a viure en la humiliació. Condemnar un país a l'aïllament.
4.
a.
v. tr.
[
esp.
]
Damnar.
b.
v. pron.
[
esp.
]
Damnar-se.
5.
v. tr.
Declarar (algú o alguna cosa) culpable, reprensible, jutjar adversament.
Condemnaren la seua conducta. Una paraula condemnada pels gramàtics.
6.
v. tr.
Declarar (un malalt) irremeiablement pròxim a la mort.
Els metges el condemnaren, però ha aconseguit sobreviure.
7.
v. tr.
Reduir (una cosa) a la inactivitat, a no servir, per vella, per roïna, etc.
Condemnar un tren.
8.
v. tr.
Tancar per sempre (una obertura, un lloc de pas).
Condemnar un camí.