canó
1.
a.
m.
Tija buida.
b.
m.
Entrenuc d'una tija fistulosa i nuosa, especialment la de la canya.
c.
m.
Tros de canya, de fusta, etc., paregut a una canya, que servix per a diferents usos, especialment per a debanar fil, trama, etc.
2.
a.
m.
Objecte allargat i buit, de forma cilíndrica.
El canó d'un telescopi. Els canons d'una gaita, d'un orgue.
b.
m.
Tub de metall, d'uralita, etc., que servix per a conduir aigua, gas, etc.
c.
m.
En un fumeral, conducció de secció circular o quadrada que canalitza el fum de la cuina, la llar de foc, la caldera, etc., en l'exterior de l'edifici per damunt de la teulada.
d.
m.
Portell per on la séquia mare pren l'aigua del riu.
e.
m.
Tub, obert en un cap, on s'adapta un tap, que servix per a guardar agulles.
f.
m.
Pal xicotet cilíndric en part tubulat que, en fer calça, servix per a recolzar una de les agulles.
g.
m.
Faringe.
h.
m. AGR.
Tros d'escorça de forma tubular que se separa d'un arbre per a practicar l'empelt de canó.
i.
m. ZOOL.
Part buida i transparent que forma la base dels raquis de la ploma de les aus, que no porta barbes i s'inserix en el cos de l'animal.
j.
m. ZOOL.
La ploma d'au quan comença a nàixer.
3.
a.
m. ARM.
Tub per on ix el projectil llançat per una arma de foc.
b.
a boca de canó
Quasi tocant la boca de l'arma l'objecte al qual es tira.
c.
a boca de canó
De sobte, sense pensar-s'ho.
4.
a.
m. ARM.
Peça d'artilleria de tub relativament llarg respecte al seu calibre capaç de llançar projectils a una gran distància.
b.
carn de canó
Tropa inconsideradament exposada a l'acció de l'enemic.
5.
canó de desfogament
(o
de fuga
o
d'escapament
)
Canó per on s'expulsen els gasos de combustió d'un motor.