coll
1
1.
a.
m. ANAT.
Part, generalment estreta, del cos de molts animals que unix el cap amb el tronc.
b.
a coll de
A càrrec d'algú.
c.
al coll
(o
a coll
)
Sobre la regió veïna al coll, el muscle i una part d'esquena.
Carregar-se un sac al coll.
d.
anar amb el coll dret
Tindre molt d'orgull.
e.
donar
(o
tindre,
o
prendre's,
etc.)
de coll
(un cert temps)
Donar, tindre, prendre's, etc., un termini.
Donen pocs dies de coll per a la inscripció.
f.
entre cap i coll
En la base del crani.
El va colpejar entre cap i coll.
g.
entre cap i coll
Enutjosament.
Aquella mala notícia li va caure entre cap i coll.
h.
estar amb l'aigua fins al coll
Estar carregat de deutes, a punt de fer fallida.
i.
estar endeutat fins al coll
Tindre mols deutes.
j.
estar-ne
(d'una cosa)
fins al coll
Estar-ne fart.
k.
fer coll de figa
Fer cara d'estar molt malalt.
l.
fer coll de figa
Morir.
m.
ficar coll avall
Fer engolir.
n.
ficar coll avall
Obligar a admetre.
o.
igual li té al coll que al muscle
Mostrar indiferència davant de diverses alternatives.
p.
jugar-s'hi el coll
Assegurar plenament.
q.
portar a coll
Aguantar tot el pes d'una faena o responsabilitat.
r.
posar el coll en
(un treball, un assumpte, etc.)
Posar-hi tot l'esforç.
s.
posar el dogal al coll
Esclavitzar una persona, un poble, etc.
t.
tallar el coll
Degollar algú, decapitar-lo.
u.
tindre el coll moll
Ser molt compassiu.
v.
tindre el peu al coll
Tindre dominat algú.
w.
tirar coll avall
Engolir-se.
x.
tirar coll avall
Admetre.
y.
tirar-se al coll
(d'algú)
Abraçar-s'hi impulsivament.
z.
tòrcer el coll
Escanyar algú.
aa.
tòrcer el coll
Morir.
ab.
tòrcer el coll
Acceptar un argument.
ac.
trencar-se
(o
rompre's
)
el coll
Morir d'accident.
ad.
trencar-se el coll
[
fig.
]
Sofrir un greu dany en una empresa o un assumpte.
2.
a.
m.
Part d'un vestit pròxima al coll o que el volta.
Coll dur, fluix. Coll redó. Passar-se el coll de la camisa.
b.
m.
Coll postís.
Planxar un coll. Canviar-se el coll del vestit.
c.
coll d'aletes
Coll, postís o de camisa, emmidonat i amb les puntes doblegades.
3.
a.
m.
Part d'un objecte que, per la forma, la situació o l'ús recorda el coll d'un animal.
b.
m.
Part superior i més prima d'una botella, d'un flascó, d'una gerra, etc.
Una botella amb el coll estret.
c.
m. MAR.
Part superior i més prima d'un pal o un masteler, compresa entre l'encapelladura de l'eixàrcia i la creu de la verga.
d.
m. MAR.
Punt del rem, situat entre el guió i la canya, per on sol jugar dins de l'estrop o en la forqueta.
e.
coll de botella
Tros molt estret d'una via de comunicació.
f.
coll de la fusada
TÈXTIL
Part superior per on comença a debanar-se.
g.
coll de pou
Ampit al voltant de la boca d'un pou.
h.
coll d'una planta
BOT.
Zona d'unió de la tija amb l'arrel.
4.
a.
m.
Gola.
Tindre mal de coll. Tindre el coll sec.
b.
mentir pel coll
Mentir descaradament.
c.
no passar pel coll
No ser agradable.
d.
tindre coll avall
(o
a mig coll
)
Vore una cosa segura.
5.
a.
m. ANAT.
Part més prima d'un membre o d'una víscera.
b.
coll anatòmic
ANAT.
Construcció de l'húmer i el fèmur immediatament per davall de la superfície articular.
c.
coll quirúrgic
ANAT.
Construcció de l'húmer i el fèmur per davall dels trocànters.
d.
coll uterí
ANAT.
Cèrvix.
6.
coll fals
CONSTR.
Extrem d'un element estructural horitzontal situat més enllà dels seus suports i que queda volat.