afaiçonar (Diccionari)

afaiçonar
1. v. tr. Donar una certa forma (a una matèria), treballar-la, fer-ne objectes. Afaiçonar el fang.
2. v. tr. Fer (un objecte) donant una certa forma a una matèria. Afaiçonar un gerro.
3. v. tr. [ fig. ] Explicar o descriure (una cosa) exagerant-la, embellint-la, contrafent-la, per a produir un determinat efecte.

afaiçonar (Traducció Valencià-Castellà)

afaiçonar v. tr. elaborar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb afaiçonar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
afaiçonar






Participi
afaiçonat
afaiçonada
afaiçonats
afaiçonades



Gerundi
afaiçonant






INDICATIU
Present
(jo) afaiçone
(tu) afaiçones
(ell/ella/vosté) afaiçona
(nosaltres) afaiçonem
(vosaltres) afaiçoneu
(ells/elles/vostés) afaiçonen

Perfet
(jo) he afaiçonat
(tu) has afaiçonat
(ell/ella/vosté) ha afaiçonat
(nosaltres) hem afaiçonat
(vosaltres) heu afaiçonat
(ells/elles/vostés) han afaiçonat

Passat simple
(jo) afaiçoní
(tu) afaiçonares
(ell/ella/vosté) afaiçonà
(nosaltres) afaiçonàrem
(vosaltres) afaiçonàreu
(ells/elles/vostés) afaiçonaren

Passat perifràstic
(jo) vaig afaiçonar
(tu) vas (o vares) afaiçonar
(ell/ella/vosté) va afaiçonar
(nosaltres) vam (o vàrem) afaiçonar
(vosaltres) vau (o vàreu) afaiçonar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) afaiçonar

Imperfet
(jo) afaiçonava
(tu) afaiçonaves
(ell/ella/vosté) afaiçonava
(nosaltres) afaiçonàvem
(vosaltres) afaiçonàveu
(ells/elles/vostés) afaiçonaven

Plusquamperfet
(jo) havia afaiçonat
(tu) havies afaiçonat
(ell/ella/vosté) havia afaiçonat
(nosaltres) havíem afaiçonat
(vosaltres) havíeu afaiçonat
(ells/elles/vostés) havien afaiçonat

Passat anterior
(jo) haguí afaiçonat
(tu) hagueres afaiçonat
(ell/ella/vosté) hagué afaiçonat
(nosaltres) haguérem afaiçonat
(vosaltres) haguéreu afaiçonat
(ells/elles/vostés) hagueren afaiçonat

Futur
(jo) afaiçonaré
(tu) afaiçonaràs
(ell/ella/vosté) afaiçonarà
(nosaltres) afaiçonarem
(vosaltres) afaiçonareu
(ells/elles/vostés) afaiçonaran

Futur perfet
(jo) hauré afaiçonat
(tu) hauràs afaiçonat
(ell/ella/vosté) haurà afaiçonat
(nosaltres) haurem afaiçonat
(vosaltres) haureu afaiçonat
(ells/elles/vostés) hauran afaiçonat

Condicional
(jo) afaiçonaria
(tu) afaiçonaries
(ell/ella/vosté) afaiçonaria
(nosaltres) afaiçonaríem
(vosaltres) afaiçonaríeu
(ells/elles/vostés) afaiçonarien

Condicional perfet
(jo) hauria afaiçonat
(tu) hauries afaiçonat
(ell/ella/vosté) hauria afaiçonat
(nosaltres) hauríem afaiçonat
(vosaltres) hauríeu afaiçonat
(ells/elles/vostés) haurien afaiçonat

SUBJUNTIU
Present
(jo) afaiçone
(tu) afaiçones
(ell/ella/vosté) afaiçone
(nosaltres) afaiçonem
(vosaltres) afaiçoneu
(ells/elles/vostés) afaiçonen

Perfet
(jo) haja afaiçonat
(tu) hages afaiçonat
(ell/ella/vosté) haja afaiçonat
(nosaltres) hàgem afaiçonat
(vosaltres) hàgeu afaiçonat
(ells/elles/vostés) hagen afaiçonat

Imperfet
(jo) afaiçonara
(tu) afaiçonares
(ell/ella/vosté) afaiçonara
(nosaltres) afaiçonàrem
(vosaltres) afaiçonàreu
(ells/elles/vostés) afaiçonaren

Plusquamperfet
(jo) haguera afaiçonat
(tu) hagueres afaiçonat
(ell/ella/vosté) haguera afaiçonat
(nosaltres) haguérem afaiçonat
(vosaltres) haguéreu afaiçonat
(ells/elles/vostés) hagueren afaiçonat

IMPERATIU
Present

afaiçona (tu)
afaiçone (ell/ella/vosté)
afaiçonem (nosaltres)
afaiçoneu (vosaltres)
afaiçonen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar