circumstància (Diccionari)

circumstància
1. f. Cada una de les condicions de temps, de lloc, de manera, etc., en què té lloc un esdeveniment.
2. f. Fet secundari que n'acompanya un de principal.
3. f. DRET Motiu que, al concórrer en un fet delictiu, anul·la o modifica el grau de responsabilitat original i, inherentment, la penalitat.

circumstància (Traducció Valencià-Castellà)

circumstància f. circunstancia.

circumstanciar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
circumstanciar






Participi
circumstanciat
circumstanciada
circumstanciats
circumstanciades



Gerundi
circumstanciant






INDICATIU
Present
(jo) circumstancie
(tu) circumstancies
(ell/ella/vosté) circumstancia
(nosaltres) circumstanciem
(vosaltres) circumstancieu
(ells/elles/vostés) circumstancien

Perfet
(jo) he circumstanciat
(tu) has circumstanciat
(ell/ella/vosté) ha circumstanciat
(nosaltres) hem circumstanciat
(vosaltres) heu circumstanciat
(ells/elles/vostés) han circumstanciat

Passat simple
(jo) circumstancií
(tu) circumstanciares
(ell/ella/vosté) circumstancià
(nosaltres) circumstanciàrem
(vosaltres) circumstanciàreu
(ells/elles/vostés) circumstanciaren

Passat perifràstic
(jo) vaig circumstanciar
(tu) vas (o vares) circumstanciar
(ell/ella/vosté) va circumstanciar
(nosaltres) vam (o vàrem) circumstanciar
(vosaltres) vau (o vàreu) circumstanciar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) circumstanciar

Imperfet
(jo) circumstanciava
(tu) circumstanciaves
(ell/ella/vosté) circumstanciava
(nosaltres) circumstanciàvem
(vosaltres) circumstanciàveu
(ells/elles/vostés) circumstanciaven

Plusquamperfet
(jo) havia circumstanciat
(tu) havies circumstanciat
(ell/ella/vosté) havia circumstanciat
(nosaltres) havíem circumstanciat
(vosaltres) havíeu circumstanciat
(ells/elles/vostés) havien circumstanciat

Passat anterior
(jo) haguí circumstanciat
(tu) hagueres circumstanciat
(ell/ella/vosté) hagué circumstanciat
(nosaltres) haguérem circumstanciat
(vosaltres) haguéreu circumstanciat
(ells/elles/vostés) hagueren circumstanciat

Futur
(jo) circumstanciaré
(tu) circumstanciaràs
(ell/ella/vosté) circumstanciarà
(nosaltres) circumstanciarem
(vosaltres) circumstanciareu
(ells/elles/vostés) circumstanciaran

Futur perfet
(jo) hauré circumstanciat
(tu) hauràs circumstanciat
(ell/ella/vosté) haurà circumstanciat
(nosaltres) haurem circumstanciat
(vosaltres) haureu circumstanciat
(ells/elles/vostés) hauran circumstanciat

Condicional
(jo) circumstanciaria
(tu) circumstanciaries
(ell/ella/vosté) circumstanciaria
(nosaltres) circumstanciaríem
(vosaltres) circumstanciaríeu
(ells/elles/vostés) circumstanciarien

Condicional perfet
(jo) hauria circumstanciat
(tu) hauries circumstanciat
(ell/ella/vosté) hauria circumstanciat
(nosaltres) hauríem circumstanciat
(vosaltres) hauríeu circumstanciat
(ells/elles/vostés) haurien circumstanciat

SUBJUNTIU
Present
(jo) circumstancie
(tu) circumstancies
(ell/ella/vosté) circumstancie
(nosaltres) circumstanciem
(vosaltres) circumstancieu
(ells/elles/vostés) circumstancien

Perfet
(jo) haja circumstanciat
(tu) hages circumstanciat
(ell/ella/vosté) haja circumstanciat
(nosaltres) hàgem circumstanciat
(vosaltres) hàgeu circumstanciat
(ells/elles/vostés) hagen circumstanciat

Imperfet
(jo) circumstanciara
(tu) circumstanciares
(ell/ella/vosté) circumstanciara
(nosaltres) circumstanciàrem
(vosaltres) circumstanciàreu
(ells/elles/vostés) circumstanciaren

Plusquamperfet
(jo) haguera circumstanciat
(tu) hagueres circumstanciat
(ell/ella/vosté) haguera circumstanciat
(nosaltres) haguérem circumstanciat
(vosaltres) haguéreu circumstanciat
(ells/elles/vostés) hagueren circumstanciat

IMPERATIU
Present

circumstancia (tu)
circumstancie (ell/ella/vosté)
circumstanciem (nosaltres)
circumstancieu (vosaltres)
circumstancien (ells/elles/vostés)

Et pot interessar