carro
1.
m. TRANSP.
Vehicle per a transportar càrrega constituït per un marc o una caixa amb una perxa o dos vares on van enganxats els animals i un fusell fixat en la part inferior, en els extrems del qual giren lliures dos rodes.
2.
m.
Vehicle o estructura amb rodes que s'usa per a transportar coses.
El carro de la compra.
3.
m. AGR.
Carret.
4.
m. ETNOL.
Carruatge gran decorat amb personatges simbòlics, amb disfresses, etc., que figura en les mascarades, les cavalcades, etc.
Enguany la cavalcada tenia pocs carros.
5.
a.
m. HIST.
Carruatge lleuger per a la guerra, les desfilades, etc., obert per darrere, tirat per dos cavalls o per quatre i en el qual el conductor es tenia dret.
b.
m.
[
fig.
]
HIST.
El carro del Sol, de l'Aurora.
c.
carro de dos cavalls
HIST.
Biga
2
.
d.
carro de quatre cavalls
HIST.
Quadriga.
e.
carro falçat
HIST.
Carro que era utilitzat en el combat i que tenia les rodes guarnides de falçs per a destrossar els enemics al seu pas.
6.
m. TECNOL.
Òrgan d'una màquina dotat de moviment de translació, destinat a transportar una ferramenta, un element, etc., d'un lloc a un altre de la màquina.
7.
abocar el carro
Donar una reprimenda.
8.
carro de combat
ARM.
Tanc.
9.
para el carro!
Expressió amb què s'interromp algú que parla massa o inconvenientment.
10.
parlar
(algú)
i passar un carro
No prestar atenció quan algú està parlant.