declarar
1.
v. tr.
Manifestar algú clarament (el que sent o el que pensa).
Declarar els seus sentiments. Em va declarar el que pensava d'açò.
2.
a.
v. pron.
Manifestar algú les pròpies intencions o el seu amor per una altra persona.
S'ha declarat objector de consciència. S'ha declarat a favor dels insurrectes. Diu que la vol, però encara no s'ha atrevit a declarar-se. Se m'ha declarat per carta.
b.
v. pron.
[
p. ext.
]
La sort s'ha declarat en contra seu.
c.
v. pron.
Manifestar-se obertament alguna cosa.
L'incendi es va declarar en el terme de Bunyol.
3.
a.
v. tr.
Manifestar algú (el que sap), informar (d'un fet), etc.
Va declarar tot el que havia vist. L'entrenador va declarar en roda de premsa la seua estratègia.
b.
v. tr.
[
esp.
]
Notificar oficialment.
El president va declarar la dissolució del govern.
c.
v. tr.
[
esp.
]
Dictaminar (sobre alguna cosa) algú que té autoritat per a fer-ho.
Els paleògrafs van declarar autèntic el manuscrit del Curial.
4.
v. tr. DRET
Manifestar a l'autoritat administrativa (la naturalesa i la quantitat d'una matèria imposable o d'unes mercaderies o objectes el tràfic dels quals està sotmés al pagament de drets).
Va declarar tots els seus béns immobles.
5.
a.
v. tr. DRET
Expressar les persones que jutgen la seua decisió.
b.
v. intr. DRET
Manifestar, els testimonis o l'acusat, davant del jutge les coses que saben sobre allò que els pregunten en relació amb els fets controvertits.
Hui declaren els testimonis de la defensa.