argüir (Diccionari)

argüir
1. v. intr. Formular arguments a favor o en contra d'una opinió, d'una decisió, d'una mesura, etc.
2. v. tr. Deduir raonadament. De la seua reacció, argüisc que no li ha agradat el que has dit.
3. v. tr. Ser indici (d'alguna cosa). Els ulls argüixen la seua pena.

argüir (Traducció Valencià-Castellà)

argüir v. intr. argüir.

argüir (Traducció Castellà-Valencià)

argüir v. intr. 1. argüir.
2. argüir con hechos o con razones demostrar amb fets o amb raons.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb argüir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
argüir






Participi
argüit
argüida
argüits
argüides



Gerundi
argüint






INDICATIU
Present
(jo) argüisc
(tu) argüeixes (o argüixes)
(ell/ella/vosté) argüeix (o argüix)
(nosaltres) argüim
(vosaltres) argüiu
(ells/elles/vostés) argüeixen (o argüixen)

Perfet
(jo) he argüit
(tu) has argüit
(ell/ella/vosté) ha argüit
(nosaltres) hem argüit
(vosaltres) heu argüit
(ells/elles/vostés) han argüit

Passat simple
(jo) argüí
(tu) argüires
(ell/ella/vosté) argüí
(nosaltres) argüírem
(vosaltres) argüíreu
(ells/elles/vostés) argüiren

Passat perifràstic
(jo) vaig argüir
(tu) vas (o vares) argüir
(ell/ella/vosté) va argüir
(nosaltres) vam (o vàrem) argüir
(vosaltres) vau (o vàreu) argüir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) argüir

Imperfet
(jo) argüia
(tu) argüies
(ell/ella/vosté) argüia
(nosaltres) argüíem
(vosaltres) argüíeu
(ells/elles/vostés) argüien

Plusquamperfet
(jo) havia argüit
(tu) havies argüit
(ell/ella/vosté) havia argüit
(nosaltres) havíem argüit
(vosaltres) havíeu argüit
(ells/elles/vostés) havien argüit

Passat anterior
(jo) haguí argüit
(tu) hagueres argüit
(ell/ella/vosté) hagué argüit
(nosaltres) haguérem argüit
(vosaltres) haguéreu argüit
(ells/elles/vostés) hagueren argüit

Futur
(jo) argüiré
(tu) argüiràs
(ell/ella/vosté) argüirà
(nosaltres) argüirem
(vosaltres) argüireu
(ells/elles/vostés) argüiran

Futur perfet
(jo) hauré argüit
(tu) hauràs argüit
(ell/ella/vosté) haurà argüit
(nosaltres) haurem argüit
(vosaltres) haureu argüit
(ells/elles/vostés) hauran argüit

Condicional
(jo) argüiria
(tu) argüiries
(ell/ella/vosté) argüiria
(nosaltres) argüiríem
(vosaltres) argüiríeu
(ells/elles/vostés) argüirien

Condicional perfet
(jo) hauria argüit
(tu) hauries argüit
(ell/ella/vosté) hauria argüit
(nosaltres) hauríem argüit
(vosaltres) hauríeu argüit
(ells/elles/vostés) haurien argüit

SUBJUNTIU
Present
(jo) argüisca
(tu) argüisques
(ell/ella/vosté) argüisca
(nosaltres) argüim
(vosaltres) argüiu
(ells/elles/vostés) argüisquen

Perfet
(jo) haja argüit
(tu) hages argüit
(ell/ella/vosté) haja argüit
(nosaltres) hàgem argüit
(vosaltres) hàgeu argüit
(ells/elles/vostés) hagen argüit

Imperfet
(jo) argüira
(tu) argüires
(ell/ella/vosté) argüira
(nosaltres) argüírem
(vosaltres) argüíreu
(ells/elles/vostés) argüiren

Plusquamperfet
(jo) haguera argüit
(tu) hagueres argüit
(ell/ella/vosté) haguera argüit
(nosaltres) haguérem argüit
(vosaltres) haguéreu argüit
(ells/elles/vostés) hagueren argüit

IMPERATIU
Present

argüeix (o argüix) (tu)
argüisca (ell/ella/vosté)
argüim (nosaltres)
argüiu (vosaltres)
argüisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar