obeir
1.
a.
v. tr.
Executar allò que algú mana.
Els xiquets han d'obeir els pares.
b.
v. tr.
Complir una cosa manada.
Obeir la llei, una orde. Obeir la raó.
c.
v. tr.
[
p. ext.
]
El cavall obeïx el fre.
2.
v. tr.
Cedir, una cosa, a l'impuls, a l'acció, d'alguna cosa.
El cotxe no obeïa el volant.
3.
a.
v. intr.
Obrar, alguna cosa, normalment dins del curs habitual de les coses.
L'estómac no obeïx.
b.
v. intr.
Ocórrer, una cosa, en virtut de tal o tal causa.
Això obeïx a lleis molt complicades. La seua dimissió del càrrec obeïx a motius personals.