accent
1.
m. LING.
Pronunciació destacada d'una síl·laba o d'una part de la síl·laba que es distingix de les altres per la major intensitat, duració o elevació de la veu amb què es produïx.
2.
m. pl.
Llenguatge, veu, cant.
Els dolços accents dels pardalets a la primavera.
3.
m.
Peculiar energia, ritme o entonació amb què la persona s'expressa segons el seu estat anímic, el seu propòsit, etc.
Ho digué amb accent trist.
4.
m.
Conjunt de les particularitats fonètiques, rítmiques i melòdiques que caracteritza els habitants d'una zona geogràfica determinada.
Quan parla, se li nota molt l'accent castellonenc.
5.
a.
m. GRAM.
Accent gràfic.
Accent greu. Accent agut. Accent diacrític.
b.
accent gràfic
GRAM.
Signe escrit sobre una lletra vocal per a indicar que la vocal s'accentua, per a precisar-ne el timbre o per a distingir una paraula d'una altra de significat diferent.
6.
m. MÚS.
Augment d'intensitat donat a una nota en relació amb les altres.
7.
m. POÈT.
Element constitutiu del vers que este, per a ser harmoniós, demana en certes síl·labes.