ínfula
1.
f. REL.
Banda de llana blanca que s'adaptava al voltant del cap amb dos cintes als costats i era emblema d'inviolabilitat o signe de la dignitat sacerdotal.
2.
a.
f. pl. LITÚRGIA
Cintes que pengen de la mitra.
b.
f. pl.
[
p. ext.
]
LITÚRGIA
Mitra.
c.
f. pl.
[
fig.
]
Presumpció, vanitat.