xatrac
m. ZOOL.
Terme que s'aplica a diverses aus de l'orde dels caradriformes, de la família dels làrids
(Sterna sp)
amb les parts superiors de color gris blavenc i les inferiors d'un gris blanquinós, entre les quals destaquen les següents espècies: el
xatrac àrtic
(Sterna paradisea),
amb el bec roig a l'estiu i negrenc a l'hivern, el
xatrac becllarg
(Sterna sandvicensis),
amb les plomes del pili allargades i el bec llarg i negre amb la punta groga, el
xatrac d'albufera
(Sterna hirundo),
amb el pili negre i el bec roig, el
xatrac gros
(Sterna caspia),
amb el capell negre i el bec roig ataronjat i molt robust, el
xatrac menut
(Sterna albifrons),
amb el bec groc amb la punta negra, amb una taca blanca al front i el
xatrac rosat
(Sterna dougalii),
el més blanquinós i amb un tint rosat al pit durant la primavera, propi de les costes atlàntiques europees.