xarrupejar (Diccionari)

xarrupejar
v. tr. Beure paladejant, xuplant.

xarrupejar (Traducció Valencià-Castellà)

xarrupejar v. tr. sorber.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb xarrupejar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
xarrupejar






Participi
xarrupejat
xarrupejada
xarrupejats
xarrupejades



Gerundi
xarrupejant






INDICATIU
Present
(jo) xarrupege
(tu) xarrupeges
(ell/ella/vosté) xarrupeja
(nosaltres) xarrupegem
(vosaltres) xarrupegeu
(ells/elles/vostés) xarrupegen

Perfet
(jo) he xarrupejat
(tu) has xarrupejat
(ell/ella/vosté) ha xarrupejat
(nosaltres) hem xarrupejat
(vosaltres) heu xarrupejat
(ells/elles/vostés) han xarrupejat

Passat simple
(jo) xarrupegí
(tu) xarrupejares
(ell/ella/vosté) xarrupejà
(nosaltres) xarrupejàrem
(vosaltres) xarrupejàreu
(ells/elles/vostés) xarrupejaren

Passat perifràstic
(jo) vaig xarrupejar
(tu) vas (o vares) xarrupejar
(ell/ella/vosté) va xarrupejar
(nosaltres) vam (o vàrem) xarrupejar
(vosaltres) vau (o vàreu) xarrupejar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) xarrupejar

Imperfet
(jo) xarrupejava
(tu) xarrupejaves
(ell/ella/vosté) xarrupejava
(nosaltres) xarrupejàvem
(vosaltres) xarrupejàveu
(ells/elles/vostés) xarrupejaven

Plusquamperfet
(jo) havia xarrupejat
(tu) havies xarrupejat
(ell/ella/vosté) havia xarrupejat
(nosaltres) havíem xarrupejat
(vosaltres) havíeu xarrupejat
(ells/elles/vostés) havien xarrupejat

Passat anterior
(jo) haguí xarrupejat
(tu) hagueres xarrupejat
(ell/ella/vosté) hagué xarrupejat
(nosaltres) haguérem xarrupejat
(vosaltres) haguéreu xarrupejat
(ells/elles/vostés) hagueren xarrupejat

Futur
(jo) xarrupejaré
(tu) xarrupejaràs
(ell/ella/vosté) xarrupejarà
(nosaltres) xarrupejarem
(vosaltres) xarrupejareu
(ells/elles/vostés) xarrupejaran

Futur perfet
(jo) hauré xarrupejat
(tu) hauràs xarrupejat
(ell/ella/vosté) haurà xarrupejat
(nosaltres) haurem xarrupejat
(vosaltres) haureu xarrupejat
(ells/elles/vostés) hauran xarrupejat

Condicional
(jo) xarrupejaria
(tu) xarrupejaries
(ell/ella/vosté) xarrupejaria
(nosaltres) xarrupejaríem
(vosaltres) xarrupejaríeu
(ells/elles/vostés) xarrupejarien

Condicional perfet
(jo) hauria xarrupejat
(tu) hauries xarrupejat
(ell/ella/vosté) hauria xarrupejat
(nosaltres) hauríem xarrupejat
(vosaltres) hauríeu xarrupejat
(ells/elles/vostés) haurien xarrupejat

SUBJUNTIU
Present
(jo) xarrupege
(tu) xarrupeges
(ell/ella/vosté) xarrupege
(nosaltres) xarrupegem
(vosaltres) xarrupegeu
(ells/elles/vostés) xarrupegen

Perfet
(jo) haja xarrupejat
(tu) hages xarrupejat
(ell/ella/vosté) haja xarrupejat
(nosaltres) hàgem xarrupejat
(vosaltres) hàgeu xarrupejat
(ells/elles/vostés) hagen xarrupejat

Imperfet
(jo) xarrupejara
(tu) xarrupejares
(ell/ella/vosté) xarrupejara
(nosaltres) xarrupejàrem
(vosaltres) xarrupejàreu
(ells/elles/vostés) xarrupejaren

Plusquamperfet
(jo) haguera xarrupejat
(tu) hagueres xarrupejat
(ell/ella/vosté) haguera xarrupejat
(nosaltres) haguérem xarrupejat
(vosaltres) haguéreu xarrupejat
(ells/elles/vostés) hagueren xarrupejat

IMPERATIU
Present

xarrupeja (tu)
xarrupege (ell/ella/vosté)
xarrupegem (nosaltres)
xarrupegeu (vosaltres)
xarrupegen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar