xarrupar (Diccionari)

xarrupar
v. tr. Xarrupejar.

xarrupar (Traducció Valencià-Castellà)

xarrupar v. tr. chupar ( v. tr. i pron. ), sorber.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb xarrupar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
xarrupar






Participi
xarrupat
xarrupada
xarrupats
xarrupades



Gerundi
xarrupant






INDICATIU
Present
(jo) xarrupe
(tu) xarrupes
(ell/ella/vosté) xarrupa
(nosaltres) xarrupem
(vosaltres) xarrupeu
(ells/elles/vostés) xarrupen

Perfet
(jo) he xarrupat
(tu) has xarrupat
(ell/ella/vosté) ha xarrupat
(nosaltres) hem xarrupat
(vosaltres) heu xarrupat
(ells/elles/vostés) han xarrupat

Passat simple
(jo) xarrupí
(tu) xarrupares
(ell/ella/vosté) xarrupà
(nosaltres) xarrupàrem
(vosaltres) xarrupàreu
(ells/elles/vostés) xarruparen

Passat perifràstic
(jo) vaig xarrupar
(tu) vas (o vares) xarrupar
(ell/ella/vosté) va xarrupar
(nosaltres) vam (o vàrem) xarrupar
(vosaltres) vau (o vàreu) xarrupar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) xarrupar

Imperfet
(jo) xarrupava
(tu) xarrupaves
(ell/ella/vosté) xarrupava
(nosaltres) xarrupàvem
(vosaltres) xarrupàveu
(ells/elles/vostés) xarrupaven

Plusquamperfet
(jo) havia xarrupat
(tu) havies xarrupat
(ell/ella/vosté) havia xarrupat
(nosaltres) havíem xarrupat
(vosaltres) havíeu xarrupat
(ells/elles/vostés) havien xarrupat

Passat anterior
(jo) haguí xarrupat
(tu) hagueres xarrupat
(ell/ella/vosté) hagué xarrupat
(nosaltres) haguérem xarrupat
(vosaltres) haguéreu xarrupat
(ells/elles/vostés) hagueren xarrupat

Futur
(jo) xarruparé
(tu) xarruparàs
(ell/ella/vosté) xarruparà
(nosaltres) xarruparem
(vosaltres) xarrupareu
(ells/elles/vostés) xarruparan

Futur perfet
(jo) hauré xarrupat
(tu) hauràs xarrupat
(ell/ella/vosté) haurà xarrupat
(nosaltres) haurem xarrupat
(vosaltres) haureu xarrupat
(ells/elles/vostés) hauran xarrupat

Condicional
(jo) xarruparia
(tu) xarruparies
(ell/ella/vosté) xarruparia
(nosaltres) xarruparíem
(vosaltres) xarruparíeu
(ells/elles/vostés) xarruparien

Condicional perfet
(jo) hauria xarrupat
(tu) hauries xarrupat
(ell/ella/vosté) hauria xarrupat
(nosaltres) hauríem xarrupat
(vosaltres) hauríeu xarrupat
(ells/elles/vostés) haurien xarrupat

SUBJUNTIU
Present
(jo) xarrupe
(tu) xarrupes
(ell/ella/vosté) xarrupe
(nosaltres) xarrupem
(vosaltres) xarrupeu
(ells/elles/vostés) xarrupen

Perfet
(jo) haja xarrupat
(tu) hages xarrupat
(ell/ella/vosté) haja xarrupat
(nosaltres) hàgem xarrupat
(vosaltres) hàgeu xarrupat
(ells/elles/vostés) hagen xarrupat

Imperfet
(jo) xarrupara
(tu) xarrupares
(ell/ella/vosté) xarrupara
(nosaltres) xarrupàrem
(vosaltres) xarrupàreu
(ells/elles/vostés) xarruparen

Plusquamperfet
(jo) haguera xarrupat
(tu) hagueres xarrupat
(ell/ella/vosté) haguera xarrupat
(nosaltres) haguérem xarrupat
(vosaltres) haguéreu xarrupat
(ells/elles/vostés) hagueren xarrupat

IMPERATIU
Present

xarrupa (tu)
xarrupe (ell/ella/vosté)
xarrupem (nosaltres)
xarrupeu (vosaltres)
xarrupen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar