xarrar (Diccionari)

xarrar
1. v. intr. Conversar i parlar per passatemps, sense un propòsit concret, o sobre coses intranscendents. Sempre el trobaràs xarrant amb els amics.
2. v. tr. Contar (alguna cosa) indiscretament, faltant a la reserva deguda. No li contes cap intimitat, que de seguida la xarrarà.
3. v. intr. Produir, certes aus, el seu crit insistent.

xarrar (Traducció Valencià-Castellà)

xarrar v. intr. cascar ( v. tr. ), chacharear, charlar, chivar ( v. tr. i pron. ), cotorrear, desembuchar, paliquear, trapalear, badajear, charlatanear, charlotear, tallar. No hem aconseguit saber qui ho ha xarrat. ® No hemos conseguido saber quien se ha chivado. No han parat de xarrar. ® No han parado de cascar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb xarrar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
xarrar






Participi
xarrat
xarrada
xarrats
xarrades



Gerundi
xarrant






INDICATIU
Present
(jo) xarre
(tu) xarres
(ell/ella/vosté) xarra
(nosaltres) xarrem
(vosaltres) xarreu
(ells/elles/vostés) xarren

Perfet
(jo) he xarrat
(tu) has xarrat
(ell/ella/vosté) ha xarrat
(nosaltres) hem xarrat
(vosaltres) heu xarrat
(ells/elles/vostés) han xarrat

Passat simple
(jo) xarrí
(tu) xarrares
(ell/ella/vosté) xarrà
(nosaltres) xarràrem
(vosaltres) xarràreu
(ells/elles/vostés) xarraren

Passat perifràstic
(jo) vaig xarrar
(tu) vas (o vares) xarrar
(ell/ella/vosté) va xarrar
(nosaltres) vam (o vàrem) xarrar
(vosaltres) vau (o vàreu) xarrar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) xarrar

Imperfet
(jo) xarrava
(tu) xarraves
(ell/ella/vosté) xarrava
(nosaltres) xarràvem
(vosaltres) xarràveu
(ells/elles/vostés) xarraven

Plusquamperfet
(jo) havia xarrat
(tu) havies xarrat
(ell/ella/vosté) havia xarrat
(nosaltres) havíem xarrat
(vosaltres) havíeu xarrat
(ells/elles/vostés) havien xarrat

Passat anterior
(jo) haguí xarrat
(tu) hagueres xarrat
(ell/ella/vosté) hagué xarrat
(nosaltres) haguérem xarrat
(vosaltres) haguéreu xarrat
(ells/elles/vostés) hagueren xarrat

Futur
(jo) xarraré
(tu) xarraràs
(ell/ella/vosté) xarrarà
(nosaltres) xarrarem
(vosaltres) xarrareu
(ells/elles/vostés) xarraran

Futur perfet
(jo) hauré xarrat
(tu) hauràs xarrat
(ell/ella/vosté) haurà xarrat
(nosaltres) haurem xarrat
(vosaltres) haureu xarrat
(ells/elles/vostés) hauran xarrat

Condicional
(jo) xarraria
(tu) xarraries
(ell/ella/vosté) xarraria
(nosaltres) xarraríem
(vosaltres) xarraríeu
(ells/elles/vostés) xarrarien

Condicional perfet
(jo) hauria xarrat
(tu) hauries xarrat
(ell/ella/vosté) hauria xarrat
(nosaltres) hauríem xarrat
(vosaltres) hauríeu xarrat
(ells/elles/vostés) haurien xarrat

SUBJUNTIU
Present
(jo) xarre
(tu) xarres
(ell/ella/vosté) xarre
(nosaltres) xarrem
(vosaltres) xarreu
(ells/elles/vostés) xarren

Perfet
(jo) haja xarrat
(tu) hages xarrat
(ell/ella/vosté) haja xarrat
(nosaltres) hàgem xarrat
(vosaltres) hàgeu xarrat
(ells/elles/vostés) hagen xarrat

Imperfet
(jo) xarrara
(tu) xarrares
(ell/ella/vosté) xarrara
(nosaltres) xarràrem
(vosaltres) xarràreu
(ells/elles/vostés) xarraren

Plusquamperfet
(jo) haguera xarrat
(tu) hagueres xarrat
(ell/ella/vosté) haguera xarrat
(nosaltres) haguérem xarrat
(vosaltres) haguéreu xarrat
(ells/elles/vostés) hagueren xarrat

IMPERATIU
Present

xarra (tu)
xarre (ell/ella/vosté)
xarrem (nosaltres)
xarreu (vosaltres)
xarren (ells/elles/vostés)

Et pot interessar