vàlvula
1.
a.
f. TECNOL.
Dispositiu que servix per a regular el flux d'un líquid, d'un gas, d'un corrent d'electrons, etc., o que els permet circular en un determinat sentit d'una conducció, impedint-los de fer-ho en el sentit contrari.
b.
f.
[
esp.
]
TECNOL.
Mecanisme que és disposat en una canonada, en una cambra, etc., per a regular, interrompre o restablir el pas d'un fluid.
c.
f. TECNOL.
Element o òrgan obturador d'una vàlvula.
d.
vàlvula d'escapament
TECNOL.
En els motors de quatre temps, cursa que servix per a expulsar els fums o els productes de combustió.
e.
vàlvula d'escapament
Mitjà d'expansió o de contenció d'un sentiment, un pensament, etc.
El futbol és la vàlvula d'escapament del seu mal geni.
f.
vàlvula electrònica
ELECTRÒN.
Tub electrònic, especialment el destinat a fer una rectificació.
2.
a.
f. ANAT.
Òrgan muscular, conjuntiu o dèrmic, que permet el tancament i l'obertura d'algun orifici.
b.
vàlvula mitral
ANAT.
Vàlvula que hi ha entre l'aurícula i el ventricle esquerres del cor i que impedix el retrocés de la sang del ventricle a l'aurícula.
c.
vàlvula semilunar
(o
sigmoide
)
ANAT.
Cada un dels tres replecs en forma de mitja lluna que hi ha a l'inici de l'artèria aorta i del tronc pulmonar.
d.
vàlvula tricúspide
ANAT.
Anell de separació entre l'aurícula i el ventricle dret del cor.