vulgar
1.
a.
adj.
Propi del comú dels hòmens, que és conegut, admés, practicat, etc., pel comú dels hòmens.
La nova religió incorporà creences vulgars.
b.
adj.
[
esp.
]
Propi del llenguatge parlat, corrent, en contraposició a l'especialitzat.
Un dels noms vulgars de l'epilèpsia és 'mal de Sant Pau'.
c.
m. LING.
Llengua vulgar.
2.
a.
adj.
[
pej.
]
Relatiu o pertanyent a la gent comuna, en contraposició a la cultivada, refinada.
Usar expressions vulgars. Un gust molt vulgar.
b.
adj.
[
pej.
]
Que res no distingix del comú dels hòmens.
Un vulgar treballador.
c.
adj.
[
pejoratiu
i
per extensió
]
Que res no distingix de les coses de la mateixa espècie.
No és cap topazi, sinó quars vulgar.
3.
a.
m.
Comú dels hòmens.
Ja ho diu el vulgar: qui paga, mana.
b.
m.
Conjunt de la gent vulgar.