vocal
1.
adj.
Relatiu o pertanyent a la veu.
Corda vocal.
2.
a.
adj.
i
m. DRET
Membre d'una junta, una convenció, etc., que hi té veu.
b.
adj.
i
m.
[
esp.
]
DRET
Individu elegit, designat i per dret propi membre d'una junta, una convenció, una assemblea, etc., que no té cap càrrec especialment qualificat.
3.
a.
f. LING.
Cada un dels sons d'una llengua que consistixen en el so produït a la laringe per la vibració de les cordes vocals, el qual adquirix un timbre determinat segons la posició que adopten els òrgans bucals mòbils, sense que l'acompanye cap soroll produït a la boca (com ocorre en les consonants fòniques).
b.
f. LING.
Lletra que representa una vocal.
c.
vocal cardinal
LING.
Fonema vocàlic, les característiques articulatòries i acústiques del qual són ben definides dins de la llengua a què pertany.
d.
vocal neutra
LING.
Fonema característic del català central i dels altres parlars orientals, llevat de l'alguerés, que correspon a les grafies
a
i
e
en posició àtona.
e.
vocal subjuntiva
LING.
Vocal que figura en un diftong en funció de semivocal o de semiconsonant.