vocació
1.
a.
f.
Crida.
b.
vocació hereditària
DRET
Crida que fa la llei o el causant a tots els possibles successors en el moment d'obrir-se el procés successori per la mort del causant.
2.
a.
f.
[
fig.
]
BÍBLIA/REL.
Crida de Déu a algú invitant-lo a una missió o funció determinada.
b.
f.
[
fig.
i
esp.
]
REL.
Inclinació a la vida religiosa o al ministeri sacerdotal, que s'interpreta, a la llum del llenguatge bíblic, com una crida especial de Déu.
c.
f.
[
p. anal.
]
REL.
Inclinació que porta l'home a triar entre els diversos estats de vida que se li presenten (el religiós o el laic, el matrimoni o el celibat, etc.).
d.
f.
[
p. ext.
]
Disposició, inclinació natural a exercir una professió, un art, a estudiar una carrera, etc.
Vocació artística. Vocació de mestre.