vinté -ena
[o
vintè
]
1.
adj.
Que en una sèrie en té dènou davant seu, el que fa vint.
2.
a.
adj.
Els ordinals i fraccionaris compresos entre vinté i trenté són:
vint-i-uné, vint-i-dosé, vint-i-tresé, vint-i-quatré, vint-i-cinqué, vint-i-sisé, vint-i-seté, vint-i-huité, vint-i-nové
(femení:
vint-i-unena, vint-i-dosena, vint-i-tresena,
etc.).
La vintena part d'una cosa.
b.
m.
Els ordinals i fraccionaris compresos entre vinté i trenté són:
vint-i-uné, vint-i-dosé, vint-i-tresé, vint-i-quatré, vint-i-cinqué, vint-i-sisé, vint-i-seté, vint-i-huité, vint-i-nové
(femení:
vint-i-unena, vint-i-dosena, vint-i-tresena,
etc.).
Un vinté,1/20. Dèsset vintens,17/20.