vindre
1.
a.
v. intr.
Transportar-se d'un lloc al lloc on és, era o serà en el moment de l'acció la persona que parla o a qui es parla (amb un moviment contrari al designat per
anar)
o a un lloc lligat tant amb el que parla com amb aquell a qui es parla (amb un moviment que coincidix amb el designat per
anar).
Vine a sopar, he de contar-te una cosa. Vols vindre a passejar? Vindreu amb cotxe o amb tren?
b.
v. intr.
Procedir.
L'avió ve de Mallorca. El vent ve del nord.
c.
v. intr.
Acompanyar.
Ell també va vindre amb nosaltres.
d.
fer vindre
Portar.
e.
fer vindre
Produir.
f.
vore vindre
(algú)
Penetrar les seues intencions.
2.
a.
v. intr.
En una successió de llocs a recórrer, els primers a recórrer, el primer a aparéixer en l'escena d'una acció.
Després d'aquell revolt del riu ve el salt d'aigua.
b.
v. intr.
En una successió d'èpoques futures, les primeres a què algú s'acosta, la primera a aparéixer temporalment.
Ara ve l'hivern amb els seus freds.
c.
v. intr.
En una successió d'esdeveniments futurs, els primers a què algú s'acosta, el primer a aparéixer.
Després de la tempesta ve la calma.
d.
v. intr.
Provindre.
Vindre d'una tradició antiga. Vindre de bona família.
e.
v. intr.
Ser la conseqüència natural.
L'experiència ve amb la pràctica.
f.
v. intr.
Resultar.
Això ve a trenta pessetes el quilo.
g.
v. intr.
Acostar-se la collita d'un producte natural, fer aparició en el mercat.
Enguany les taronges vénen tardanes.
h.
v. intr.
Produir-se en un ser viu un fenomen fisiològic o anímic.
Vindre son, el xanglot. Vindre una idea.
i.
v. intr.
Aconseguir fer un acte, ser posat en una situació.
Vindre a madurament un gra.
j.
fer-s'ho vindre bé
Disposar les coses segons la pròpia conveniència.
k.
no vindre d'ací
(o
no vindre d'un pam
)
No tindre importància.
l.
vindre bé
(o
malament
)
Anar bé (o malament).
Ara no em ve bé prestar-te els diners.
3.
a.
v. intr.
Ser d'una manera determinada en relació amb alguna cosa.
Les sabates em venen grans.
b.
vindre prim
(o
vindre d'un no res
)
Estar a punt d'ocórrer una cosa, però no arribar a succeir.
Li ha vingut prim que no l'arreplegara el cotxe.
4.
vinga el que vinga
En qualsevol circumstància.
5.
vinga!
Exclamació que s'utilitza per a demanar una cosa que es desitja tindre immediatament.
Vinga els aplaudiments!
6.
vinga!
Exclamació utilitzada per a indicar el caràcter precipitat, insistent o durador d'una acció o objecte.
Estos dies són ben trists, ploure i vinga ploure a totes hores.