veu (Diccionari)

veu
1. a. f. FISIOL. So que es produïx a la laringe pel pas de l'aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte.
b. f. So proferit per l'home quan parla, crida, canta, etc., considerat com a posseint tal o qual qualitat. Una feu forta, dèbil. Una veu apagada, trista, malenconiosa, dolça, aspra. Parlar en veu baixa, en veu alta.
c. f. [ p. ext. ] So, crit, cant, etc., emés pels animals. Se sentien brams, udols i altres veus esgarrifoses.
d. a alta veu En veu alta.
e. a dos (o tres, o quatre, etc.) veus MÚS. Dit de la peça polifònica que és escrita o s'interpreta amb altres veus que acompanyen la melodia principal. Una missa a tres veus.
f. a mitja veu [fent referència al cant] Amb una veu poc potent.
g. a plena veu [fent referència al cant] Amb tota la potència de la veu.
h. a sota veu En veu baixa.
i. a tota veu Amb veu forta.
j. a una veu Dient la mateixa cosa simultàniament dos o més persones juntes. Tots a una veu van cridar el nom del president.
k. a veus MÚS. Polifònicament.
l. alçar la veu (a favor d'algú o alguna cosa) Parlar a favor seu. El regidor va alçar la veu per donar suport a l'alcalde.
m. alçar la veu (a algú) Adreçar-li paraules fortes, insolents, especialment replicant-li. Em va contestar alçant-me la veu.
n. de viva veu Parlant o escoltant, i no escrivint o llegint. Tot ho sabien de viva veu.
o. en veu alta Amb una veu natural, audible per tots els presents. Llegir en veu alta.
p. en veu baixa Quasi sense veu o completament sense vibració de les cordes vocals.
q. estar en veu Tindre la veu en bon estat per a cantar.
r. fil de veu Veu molt dèbil. Té un fil de veu, que no sé mai què diu.
s. no tindre veu ni vot No tindre-hi cap paper, haver de callar.
t. passar (o córrer ) la veu Fer saber a algú, sobretot de paraula, allò que ens han fet saber de la mateixa manera.
u. perdre la veu Quedar afònic o deixar de tindre veu per a cantar.
v. portar (algú) la veu cantant (en un lloc o en un assumpte) Ser el que parla pels altres del grup o hi té la iniciativa.
w. tindre veu Tindre bona veu per a cantar.
x. trencar-se la veu Quedar sense veu.
y. veu blanca MÚS. Veu que té una extensió compresa dins dels límits de les veus de soprano i contralt.
z. veu de cap Per comparació amb les veus de gola i de pit, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat superior de l'aparell vocal.
aa. veu de gola Per comparació amb les veus de cap i de pit, registre de la veu en l'emissió de la qual intervenen el vel del paladar i la gola.
ab. veu de nas Veu amb ressonàncies nasals.
ac. veu de pit Veu d'emissió natural, límpida.
ad. veu de regadora Veu ronca.
ae. veu engolada Veu de gola.
af. veu escardalenca Veu esquerdada, ronca.
ag. veu esquinçada Veu enrogallada.
ah. veu eunucoide Veu de falset en l'home, que pareix la de la dona.
ai. veu flèbil Veu de plor.
aj. veu gutural Veu de gola.
ak. veu pública Opinió general.
2. a. f. [ p. ext. ] Persona indeterminada que diu alguna cosa. Cap veu no està en contra de la proposta.
b. f. [ p. ext. i fig. ] Una veu nova en la política valenciana.
3. f. [ p. ext. ] Paraula, vocable. Una enciclopèdia que enregistra moltes veus noves.
4. f. [ p. anal. ] So expressiu, que recorda la veu humana, d'un objecte, especialment un instrument musical, o d'un element de la naturalesa. La veu melòdica dels rierols del bosc.
5. a. f. [ fig. ] Qualsevol cosa comparada a la veu humana com a mitjà d'expressió.
b. f. [ fig. i esp. ] Inspiració sobrenatural o pensament, sentiment, etc., que sobrevé com si procedira d'un ser diferent del subjecte pensant. Una veu interior. La veu de la consciència.
c. f. [ esp. ] Notícia que es difon oralment, rumor, brama. Diuen les veus que és un delinqüent.
d. f. [ esp. ] Opinió general que manifesta una col·lectivitat determinada, o mitjà d'expressar-la. La veu d'un poble.
e. f. [ ant. ] Vot o dret de vot.
f. f. DRET/POLÍT. Dret de parlar i de prendre part en les deliberacions d'una junta o assemblea, amb independència de la facultat de votar.
g. a les més veus Per majoria de vots.
h. donar (o llançar ) veus (d'alguna cosa) Parlar-ne perquè arribe a coneixement de molts.
i. mala veu Calúmnia.
6. f. GRAM. Accident del verb que indica la relació gramatical entre este, el subjecte i l'objecte, en virtut de la qual el procés verbal és atribuït al subjecte considerat com a agent o com a pacient. Veu activa. Veu passiva.

veu (Traducció Valencià-Castellà)

veu f. 1. voz ( m. ).
2. a alta veu en voz alta.
3. a dos (o tres , o quatre, etc. ) veus a dos (o tres , o cuatro, etc. ) voces.
4. a les més veus por mayoría de votos, a pluralidad de votos.
5. a mitja veu a media voz.
6. a plena veu a voz en cuello (o en grito ).
7. a sota veu en voz baja.
8. a tota veu
9. a una veu a una voz.
10. a veus a varias voces.
11. alçar la veu alzar (o levantar ) la voz.
12. de viva veu de viva voz.
13. donar (o llançar ) veus (d'alguna cosa) correr (o hacer correr ) la voz.
14. en veu alta en voz alta.
15. en veu baixa en voz baja.
16. estar en veu estar en voz.
17. fil de veu hilo de voz.
18. mala veu mala voz.
19. no tindre veu ni vot noo tener voz ni voto.
20. passar (o córrer ) la veu correr la voz.
21. perdre la veu perder la voz.
22. portar (algú) la veu cantant llavar la voz cantante.
23. tindre veu tener voz.
24. trencar-se la veu anudársele (a uno) la voz.
25. veu blanca voz blanca, voz blanca.
26. veu de cap voz de cabeza.
27. veu de gola voz gutural.
28. veu de nas
29. veu de pit voz de pecho.
30. veu de regadora voz ronca.
31. veu engolada voz engolada.
32. veu escardalenca voz chillona.
33. veu esquinçada voz ronca.
34. veu eunucoide
35. veu flèbil voz flébil.
36. veu gutural voz gutural.
37. veu pública voz pública.

Segona persona singular Present Imperatiu del verb veure (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
veure






Participi
vist
vista
vistos
vistes



Gerundi
veient






INDICATIU
Present
(jo) veig
(tu) veus
(ell/ella/vosté) veu
(nosaltres) veiem
(vosaltres) veieu
(ells/elles/vostés) veuen

Perfet
(jo) he vist
(tu) has vist
(ell/ella/vosté) ha vist
(nosaltres) hem vist
(vosaltres) heu vist
(ells/elles/vostés) han vist

Passat simple
(jo) viu
(tu) veres
(ell/ella/vosté) véu
(nosaltres) vérem
(vosaltres) véreu
(ells/elles/vostés) veren

Passat perifràstic
(jo) vaig veure
(tu) vas (o vares) veure
(ell/ella/vosté) va veure
(nosaltres) vam (o vàrem) veure
(vosaltres) vau (o vàreu) veure
(ells/elles/vostés) van (o vàren) veure

Imperfet
(jo) veia
(tu) veies
(ell/ella/vosté) veia
(nosaltres) véiem (o vèiem)
(vosaltres) véieu (o vèieu)
(ells/elles/vostés) veien

Plusquamperfet
(jo) havia vist
(tu) havies vist
(ell/ella/vosté) havia vist
(nosaltres) havíem vist
(vosaltres) havíeu vist
(ells/elles/vostés) havien vist

Passat anterior
(jo) haguí vist
(tu) hagueres vist
(ell/ella/vosté) hagué vist
(nosaltres) haguérem vist
(vosaltres) haguéreu vist
(ells/elles/vostés) hagueren vist

Futur
(jo) veuré
(tu) veuràs
(ell/ella/vosté) veurà
(nosaltres) veurem
(vosaltres) veureu
(ells/elles/vostés) veuran

Futur perfet
(jo) hauré vist
(tu) hauràs vist
(ell/ella/vosté) haurà vist
(nosaltres) haurem vist
(vosaltres) haureu vist
(ells/elles/vostés) hauran vist

Condicional
(jo) veuria
(tu) veuries
(ell/ella/vosté) veuria
(nosaltres) veuríem
(vosaltres) veuríeu
(ells/elles/vostés) veurien

Condicional perfet
(jo) hauria vist
(tu) hauries vist
(ell/ella/vosté) hauria vist
(nosaltres) hauríem vist
(vosaltres) hauríeu vist
(ells/elles/vostés) haurien vist

SUBJUNTIU
Present
(jo) veja
(tu) veges
(ell/ella/vosté) veja
(nosaltres) vegem
(vosaltres) vegeu
(ells/elles/vostés) vegen

Perfet
(jo) haja vist
(tu) hages vist
(ell/ella/vosté) haja vist
(nosaltres) hàgem vist
(vosaltres) hàgeu vist
(ells/elles/vostés) hagen vist

Imperfet
(jo) vera
(tu) veres
(ell/ella/vosté) vera
(nosaltres) vérem
(vosaltres) véreu
(ells/elles/vostés) veren

Plusquamperfet
(jo) haguera vist
(tu) hagueres vist
(ell/ella/vosté) haguera vist
(nosaltres) haguérem vist
(vosaltres) haguéreu vist
(ells/elles/vostés) hagueren vist

IMPERATIU
Present

veu (tu)
veja (ell/ella/vosté)
vegem (nosaltres)
vegeu (vosaltres)
vegen (ells/elles/vostés)

Tercera persona singular Present Indicatiu del verb vore (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
vore






Participi
vist
vista
vistos
vistes



Gerundi
veient






INDICATIU
Passat simple
(jo) viu
(tu) veres
(ell/ella/vosté) véu
(nosaltres) vérem
(vosaltres) véreu
(ells/elles/vostés) veren

Passat perifràstic
(jo) vaig vore
(tu) vas (o vares) vore
(ell/ella/vosté) va vore
(nosaltres) vam (o vàrem) vore
(vosaltres) vau (o vàreu) vore
(ells/elles/vostés) van (o vàren) vore

Imperfet
(jo) veia
(tu) veies
(ell/ella/vosté) veia
(nosaltres) véiem (o vèiem)
(vosaltres) véieu (o vèieu)
(ells/elles/vostés) veien

Plusquamperfet
(jo) havia vist
(tu) havies vist
(ell/ella/vosté) havia vist
(nosaltres) havíem vist
(vosaltres) havíeu vist
(ells/elles/vostés) havien vist

Passat anterior
(jo) haguí vist
(tu) hagueres vist
(ell/ella/vosté) hagué vist
(nosaltres) haguérem vist
(vosaltres) haguéreu vist
(ells/elles/vostés) hagueren vist

Futur
(jo) voré
(tu) voràs
(ell/ella/vosté) vorà
(nosaltres) vorem
(vosaltres) voreu
(ells/elles/vostés) voran

Futur perfet
(jo) hauré vist
(tu) hauràs vist
(ell/ella/vosté) haurà vist
(nosaltres) haurem vist
(vosaltres) haureu vist
(ells/elles/vostés) hauran vist

Condicional
(jo) voria
(tu) vories
(ell/ella/vosté) voria
(nosaltres) voríem
(vosaltres) voríeu
(ells/elles/vostés) vorien

Condicional perfet
(jo) hauria vist
(tu) hauries vist
(ell/ella/vosté) hauria vist
(nosaltres) hauríem vist
(vosaltres) hauríeu vist
(ells/elles/vostés) haurien vist

SUBJUNTIU
Present
(jo) veja
(tu) veges
(ell/ella/vosté) veja
(nosaltres) vegem
(vosaltres) vegeu
(ells/elles/vostés) vegen

Perfet
(jo) haja vist
(tu) hages vist
(ell/ella/vosté) haja vist
(nosaltres) hàgem vist
(vosaltres) hàgeu vist
(ells/elles/vostés) hagen vist

Imperfet
(jo) vera
(tu) veres
(ell/ella/vosté) vera
(nosaltres) vérem
(vosaltres) véreu
(ells/elles/vostés) veren

Plusquamperfet
(jo) haguera vist
(tu) hagueres vist
(ell/ella/vosté) haguera vist
(nosaltres) haguérem vist
(vosaltres) haguéreu vist
(ells/elles/vostés) hagueren vist

IMPERATIU
Present

veu (tu)
veja (ell/ella/vosté)
vegem (nosaltres)
vegeu (vosaltres)
vegen (ells/elles/vostés)

INDICATIU
Present
(jo) veig
(tu) veus
(ell/ella/vosté) veu
(nosaltres) veiem
(vosaltres) veieu
(ells/elles/vostés) veuen

Perfet
(jo) he vist
(tu) has vist
(ell/ella/vosté) ha vist
(nosaltres) hem vist
(vosaltres) heu vist
(ells/elles/vostés) han vist

Et pot interessar