veu
1.
a.
f. FISIOL.
So que es produïx a la laringe pel pas de l'aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte.
b.
f.
So proferit per l'home quan parla, crida, canta, etc., considerat com a posseint tal o qual qualitat.
Una feu forta, dèbil. Una veu apagada, trista, malenconiosa, dolça, aspra. Parlar en veu baixa, en veu alta.
c.
f.
[
p. ext.
]
So, crit, cant, etc., emés pels animals.
Se sentien brams, udols i altres veus esgarrifoses.
d.
a alta veu
En veu alta.
e.
a dos
(o
tres,
o
quatre,
etc.)
veus
MÚS.
Dit de la peça polifònica que és escrita o s'interpreta amb altres veus que acompanyen la melodia principal.
Una missa a tres veus.
f.
a mitja veu
[fent referència al cant]
Amb una veu poc potent.
g.
a plena veu
[fent referència al cant]
Amb tota la potència de la veu.
h.
a sota veu
En veu baixa.
i.
a tota veu
Amb veu forta.
j.
a una veu
Dient la mateixa cosa simultàniament dos o més persones juntes.
Tots a una veu van cridar el nom del president.
k.
a veus
MÚS.
Polifònicament.
l.
alçar la veu
(a favor d'algú o alguna cosa)
Parlar a favor seu.
El regidor va alçar la veu per donar suport a l'alcalde.
m.
alçar la veu
(a algú)
Adreçar-li paraules fortes, insolents, especialment replicant-li.
Em va contestar alçant-me la veu.
n.
de viva veu
Parlant o escoltant, i no escrivint o llegint.
Tot ho sabien de viva veu.
o.
en veu alta
Amb una veu natural, audible per tots els presents.
Llegir en veu alta.
p.
en veu baixa
Quasi sense veu o completament sense vibració de les cordes vocals.
q.
estar en veu
Tindre la veu en bon estat per a cantar.
r.
fil de veu
Veu molt dèbil.
Té un fil de veu, que no sé mai què diu.
s.
no tindre veu ni vot
No tindre-hi cap paper, haver de callar.
t.
passar
(o
córrer
)
la veu
Fer saber a algú, sobretot de paraula, allò que ens han fet saber de la mateixa manera.
u.
perdre la veu
Quedar afònic o deixar de tindre veu per a cantar.
v.
portar
(algú)
la veu cantant
(en un lloc o en un assumpte)
Ser el que parla pels altres del grup o hi té la iniciativa.
w.
tindre veu
Tindre bona veu per a cantar.
x.
trencar-se la veu
Quedar sense veu.
y.
veu blanca
MÚS.
Veu que té una extensió compresa dins dels límits de les veus de soprano i contralt.
z.
veu de cap
Per comparació amb les veus de gola i de pit, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat superior de l'aparell vocal.
aa.
veu de gola
Per comparació amb les veus de cap i de pit, registre de la veu en l'emissió de la qual intervenen el vel del paladar i la gola.
ab.
veu de nas
Veu amb ressonàncies nasals.
ac.
veu de pit
Veu d'emissió natural, límpida.
ad.
veu de regadora
Veu ronca.
ae.
veu engolada
Veu de gola.
af.
veu escardalenca
Veu esquerdada, ronca.
ag.
veu esquinçada
Veu enrogallada.
ah.
veu eunucoide
Veu de falset en l'home, que pareix la de la dona.
ai.
veu flèbil
Veu de plor.
aj.
veu gutural
Veu de gola.
ak.
veu pública
Opinió general.
2.
a.
f.
[
p. ext.
]
Persona indeterminada que diu alguna cosa.
Cap veu no està en contra de la proposta.
b.
f.
[
p. ext.
i
fig.
]
Una veu nova en la política valenciana.
3.
f.
[
p. ext.
]
Paraula, vocable.
Una enciclopèdia que enregistra moltes veus noves.
4.
f.
[
p. anal.
]
So expressiu, que recorda la veu humana, d'un objecte, especialment un instrument musical, o d'un element de la naturalesa.
La veu melòdica dels rierols del bosc.
5.
a.
f.
[
fig.
]
Qualsevol cosa comparada a la veu humana com a mitjà d'expressió.
b.
f.
[
fig.
i
esp.
]
Inspiració sobrenatural o pensament, sentiment, etc., que sobrevé com si procedira d'un ser diferent del subjecte pensant.
Una veu interior. La veu de la consciència.
c.
f.
[
esp.
]
Notícia que es difon oralment, rumor, brama.
Diuen les veus que és un delinqüent.
d.
f.
[
esp.
]
Opinió general que manifesta una col·lectivitat determinada, o mitjà d'expressar-la.
La veu d'un poble.
e.
f.
[
ant.
]
Vot o dret de vot.
f.
f. DRET/POLÍT.
Dret de parlar i de prendre part en les deliberacions d'una junta o assemblea, amb independència de la facultat de votar.
g.
a les més veus
Per majoria de vots.
h.
donar
(o
llançar
)
veus
(d'alguna cosa)
Parlar-ne perquè arribe a coneixement de molts.
i.
mala veu
Calúmnia.
6.
f. GRAM.
Accident del verb que indica la relació gramatical entre este, el subjecte i l'objecte, en virtut de la qual el procés verbal és atribuït al subjecte considerat com a agent o com a pacient.
Veu activa. Veu passiva.