vergonya (Diccionari)

vergonya
1. a. f. Deshonor humiliant, cosa que deshonra. L'espectacle donat al parlament va ser una vergonya.
b. f. És una vergonya com de bruts tenim els boscs.
c. vergonya pública (o simplement vergonya ) HIST. Pena o castic que consistia a exposar els reus al públic amb algun senyal que denotara el seu delicte. Posar algú a la vergonya.
2. a. f. Torbament de l'ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. Amagar-se de vergonya. Fer vergonya.
b. f. Torbament de l'ànim que sol fer enrojolar, en sentir-se algú objecte de l'atenció d'algú. Tornar-se roig de vergonya.
3. f. Estimació de la pròpia honra. És un explotador: no té vergonya.
4. f. pl. Òrgans genitals. Tapar-se les vergonyes.

vergonya (Traducció Valencià-Castellà)

vergonya f. 1. baldón ( m. ), bochorno ( m. ), vergüenza ( m. ), apuro ( m. ), verecundia, lacha.
2. vergonya pública (o simplement vergonya ) vergüenza pública.

Et pot interessar