vent
1.
a.
m. METEOR.
Moviment natural, generalment horitzontal, de masses d'aire.
b.
m. ART/MIT.
En l'antiguitat clàssica, personificació dels vents en figures de dimonis i de déus.
c.
m. GEOGR.
Punt cardinal.
Els quatre vents.
d.
m. NÀUT.
Cada un dels rumbs de la rosa dels vents.
e.
a quatre vents
Aïllat de tots costats.
Una teulada a quatre vents.
f.
alçar el vent
ETNOL.
Cerimònia de caràcter màgic que feien els pescadors i mariners de la costa de Llevant per a aconseguir el vent del costat i en la intensitat que els convenia.
g.
anar cada u pel seu vent
Separar-se, desavindre's.
h.
anar contra vent i marea
Tirar avant obstinadament, a pesar de tots els obstacles.
i.
anar davant del vent
Avantatjar.
j.
anar vent en popa
Anar molt bé.
k.
bon vent!
(o
bon vent i barca nova!
)
Expressió de comiat adreçada a algú o a alguna cosa que no sap greu que se'n vaja o es perda.
l.
bufar vent contrari
Haver-hi circumstàncies adverses.
m.
canviar el vent
Canviar la direcció del vent.
n.
córrer més que el vent
(o
anar com el vent,
o
deixar endarrere el vent
)
Anar a una gran velocitat.
o.
cridar als quatre vents
Esbombar.
p.
de dos vents
De dos cares.
És una persona de dos vents.
q.
donar
(a algú)
el vent per
escampat
Desempallegar-se d'algú; no fer-ne cas.
r.
emportar-se
(una cosa)
el vent
Caure fàcilment en l'oblit.
s.
girar-se a tots els vents
Conformar-se al curs dels esdeveniments, siguen quins vullguen.
t.
girar-se vent
Posar-se a fer vent.
u.
mirar de quin costat ve el vent
Observar el curs dels esdeveniments, per conformar-hi la conducta.
v.
per cap vent del món
De cap manera.
w.
prendre
(algú)
pel seu vent
Acomodar-se a la manera de ser d'algú.
x.
quin vent vos
(o
et,
etc.)
porta per ací?
A què es deu que hàgeu (o hages, etc.) vingut?
y.
refrescar el vent
Fer-se més fort.
z.
saber el vent i no saber el torrent
(o
sentir el vent i no saber de quin torrent
)
Haver sentit parlar d'una cosa, sense haver-ne tret l'entrellat.
aa.
tindre molt de vent en la flauta
Parlar molt.
ab.
tindre vent en el cap
Tindre el cap ple de pretensions, d'il·lusions, etc.
ac.
traure del vent
Matar.
ad.
vent de boca
Paraules vanes.
ae.
vent pluig
Vent que porta pluja.
af.
vents alisis
METEOR.
Vents baixos i constants que bufen en la zona tòrrida, des de les faixes tropicals anticiclòniques cap a la zona de les calmes equatorials.
2.
a.
m.
Aire fet moure artificialment.
El vent que fan els camions.
b.
instrument de vent
MÚS.
Nom donat als instruments musicals que basen la seua sonoritat en l'aire que contenen, posat en acció pel bufit de l'intèrpret.
3.
a.
m.
Corda, fil d'aram, etc., que, subjectat per un extrem en un lloc fix, està subjectat per l'altre a una peça llarga i dreta, com és ara una ximenera, un pal d'embarcació, etc., per a evitar que faça moviment.
b.
m.
Cada un dels cordells subjectats a l'extrem superior dels pals de les tendes de campanya o a les vores inferiors de les seues teles, que es fermen a uns claus especials clavats en terra i que servixen per a tesar-la i evitar que faça moviment.
4.
m.
Olor, especialment la que deixa un animal allà on passa.
5.
m. FISIOL.
Gas engendrat en l'estómec o els intestins.
6.
vent solar
ASTR.
Flux de partícules carregades que ix del Sol cap a l'espai interplanetari.