tártaro -ra
1.
adj.
i
m.
i
f.
[
pueblo de Ásia Central
]
tàtar -a, tàrtar -a.
Los tártaros vivian en una parte del actual territorio asiático de Mongolia.
®
Els tàtars vivien en una part de l'actual territori asiàtic de Mongòlia.
2.
m.
[
del vino
]
tartrà, tàrtar.
El tártaro forma una capa cristalina en el recipiente donde fermenta el mosto.
®
El tartrà forma una capa cristal·lina en el recipient on fermenta el most.
3.
m.
[
sarro
]
tosca
(
f.
),
carrall.
Tienes tártaro en los dientes y por eso te sangran las encías.
®
Tens tosca en les dents i per això et sagnen les genives.
4.
m.
[
infierno
]
tàrtar.
Algunos poetas usan la palabra 'tártaro' para referirse al infierno.
®
Alguns poetes usen la paraula 'tàrtar' per a referir-se a l'infern.
5.
tártaro emético
tàrtar emètic.