tub
1.
a.
m.
Element buit (cilíndric, prismàtic, cònic, etc.) de secció generalment constant, de vidre, de metall, de ciment, de plàstic, etc., més llarg que ample, que servix per a conduir o transportar gasos o líquids o per a molts altres usos.
b.
m. MÚS.
En l'orgue, cada un dels tubs acústics de metall o de fusta de secció regular, posats en vibració per la columna d'aire que contenen.
c.
tub capil·lar
Tub de diàmetre comparable al d'un cabell.
d.
tub d'assaig
QUÍM.
Tub de vidre tancat per un extrem, de fons redó, de dimensions molt diverses, molt utilitzat en el laboratori.
e.
tub d'escapament
AUT.
Cada un dels tubs pels quals s'efectua l'expulsió dels gasos de combustió del motor dels automòbils, motocicletes, ciclomotors, etc.
f.
tub flexible
TECNOL.
Tub constituït per una gran quantitat d'elements anulars, les vores dels quals, convenientment perfilades, permeten el desplaçament dels uns respecte als altres i, fins i tot, el seu enrotllament helicoïdal.
g.
tub llançatorpedes
MAR.
Llançatorpedes sobreaquàtic o subaquàtic.
2.
a.
m.
[
p. anal.
]
Peça buida més llarga que ampla i semblant a un tub, utilitzada per a usos diversos.
b.
m.
[
p. anal.
]
ELECTROT./LUM.
Nom genèric de diverses làmpades de descàrrega, de forma més o menys tubular.
c.
tub fluorescent
ELECTROT./LUM.
Làmpada de descàrrega en la qual la llum és produïda principalment per l'emissió d'una capa de substància fluorescent depositada a l'interior i excitada per la radiació ultravioleta de la descàrrega.
3.
a.
m. ANAT.
Part, òrgan o estructura en forma de canó o peça cilíndrica.
b.
tub auditiu
ANAT.
Trompa d'Eustaqui.
c.
tub digestiu
ANAT.
Conducte format per la boca, l'esòfag, l'estómac i els intestins, fins a l'anus.