truc (Diccionari)

truc 1
1. a. m. Colp.
b. m. Colp que es dóna a una porta, finestra, paret, etc., amb la mà o amb un altre objecte (timbre, campaneta, etc.), per demanar que òbriguen. Esperarem al tercer truc, i si no obrin ens n'anirem.
c. m. [ p. anal. ] So que produïx el timbre d'un telèfon per a avisar que es vol establir comunicació.
d. fer un truc Trucar.
e. m. JOCS En el billar, les birles i altres jocs similars, colp que una bola dóna a una altra amb què ve a topar.
2. a. m. [ p. ext. ] JOCS Bola de fusta, de marfil, etc., amb què es juga a billar, a les birles, etc.
b. m. [ p. ext. ] Palet de riera, pedra redonenca i llisa. Ens divertíem tirant trucs a l'aigua.
3. m. ESCOLT. Unitat formada per ròvers.
4. m. JOCS Joc de cartes jugat ordinàriament entre quatre persones, dos contra dos, cada una de les quals rep tres cartes, i cada bàndol guanya punts guanyant dos bases (guanyar el truc).
5. m. Truca.

truc (Traducció Valencià-Castellà)

truc m. 1. truco, truque, aldabazo, aldabonazo, aldabada.
2. fer un truc llamar.

Et pot interessar