trompeta
1.
a.
f. MÚS.
Instrument de vent, de metall, que consistix en un llarg tub, corbat normalment dos vegades, amb embocadura cònica i acabat en pavelló.
b.
a so de trompetes
De manera que tot el món se n'assabente.
2.
a.
m.
i
f. MÚS.
Trompetista.
b.
m.
i
f. MÚS.
Soldat que toca la trompeta, corneta.
c.
m.
i
f. HIST.
Crida, nunci o corredor.
d.
m.
i
f.
[
fig.
]
Persona que tot ho divulga.
3.
a.
f. BOT.
Bolet de la família de les cantarel·làcies
(Craterellus cornucopioides),
en forma de corn, buit per dins, de color gris fosc o bru negrós, comestible i que es conserva sec en enfilalls.
b.
f. pl. BOT./JARD.
Arbust de la família de les solanàcies
(Datura arborea),
pubescent, de fulles ovades i grans flors blanques, en forma de trompeta, utilitzada com a planta de jardí.
c.
trompeta grisa
BOT.
Bolet no comestible i verinós de la família de les cantarel·làcies
(Cantharellus cinereus),
més xicotet que la trompeta i amb barret, de color gris cendra fosc, que creix en fagedes.